Ahmadia

La comunitat ahmadia (en urdú: احمدیہ, ahmadiyya) és un moviment missioner musulmà fundat l'any 1889 al Punjab, a l'Índia britànica, seguint els ensenyaments de Mirza Ghulam Ahmad (1835 - 1908) i que preconitza una renaixença de l'islam i la seva propagació pacífica. Actualment es calcula que té uns 10 milions de seguidors arreu del món.^[1][2][3]

Ghulam Ahmad va ser una figura religiosa important que deia haver acomplert les profecies sobre la reforma del món a la fi dels temps, tal com pronosticaven les tradicions de les diverses religions, i haver instaurat el triomf final d'islam. Va proclamar-se el mujaddid (reformista diví que apareix cada cent anys) del catorzè segle islàmic, el messies promès i el mahdí.

L'ahmadisme proposa una revisió de l'islam, reflexionant sobre el seu sentit profund i destacant-ne els aspectes pacífics i de tolerància. La visió del moviment pel que fa a certes creences i dogmes islàmics van crear controvèrsia des del moment del seu naixement, fins al punt que un bon nombre d'autoritats religioses no consideren els ahmadites com a musulmans. Tanmateix, ells mateixos s'hi consideren i reivindiquen practicar l'islam tal com el van ensenyar i practicar Muhàmmad i la primera comunitat musulmana.

Després de la mort del seu fundador, el moviment es va dividir en dues branques: la majoritària, batejada Comunitat musulmana ahmadia (Ahmadiyya Muslim Community) i una de minoritària, el Moviment ahmadia de Lahore per a la propagació de l'islam (Ahmadiyya Anjuman Ishaat-i-Islam). La primera està implantada en més de 190 països en els quals efectua diverses obres de caritat.