Comte de Vernay

Louis Charles Raoul de la Barre de Nanteuil va néixer en Saint-Denis (illa Bourbon, des de 1848 Illa de la Reunió) el 17 de maig de 1825, fill de Louis Eustache Théodore (1802-1871), Comte de Nanteuil, i Marie Laurencine Bédier de Prairie.^[2]

Segons el seu propi relat,^[3] en 1844 va participar en l'ambaixada francesa a la Xina de Théodose de Lagrené. També va viatjar a Oceania, Santa Elena, el Cap de Bona Esperanza i Àfrica. En aquesta mateixa crònica, Vernay assegura haver tornat a França amb el Comte Aguado, Olympe Aguado, amb qui s'hauria iniciat en l'art de la fotografia.

Les primeres notícies de la seva arribada a Espanya daten de 1859.^[4] Sempre ja sota el títol de Conde de Vernay, es va establir com a fotògraf a Sevilla (ara afirmant ser deixeble de Nadar),^[5] mentre la seva esposa Henriette feia concerts de violí.^[6] Aquest estiu va treballar per a Antoine d'Orléans, duc de Montpensier,^[7] i el 25 de juliol va fotografiar una corrida de toros que va tenir lloc en El Port de Santa María, Cadis.^[8]

Aquesta tardor, la parella va partir cap a Nova Orleans,^[9] on la Comtessa de Vernay va tenir un gran èxit amb els seus concerts, viatjant també a Cuba i Puerto Rico.^[10] No hi ha registre de l'activitat fotogràfica del Comte durant aquest període.

El juliol del 1861, el comte de Vernay va arribar a Barcelona,^[3] sense que tinguem ja notícies de la seva dona (en el registre de veïns de Madrid de 1865 figura com a vidu).^[11] Va obrir una galeria de fotografia en el número 36-38 de la Rambla del Centro,^[12] que continuaria funcionant fins a 1863.^[13] Mentrestant, en la tardor de 1862, es trasllada a Madrid i obre un estudi al carrer Preciados 6,^[14] on el fotògraf Rafael Castro Ordoñez havia tingut el seu.^[15]

Després de la mort de Charles Clifford, en el mateix mes de gener de 1863, el comte de Vernay li va substituir com a fotògraf de la Casa Reial,^[16] i pocs mesos després va rebre l'orde de Carles III .^[17] Tot sembla indicar que va saber mantenir molt bones relacions amb la monarquia i amb l'aristocràcia.

El setembre del 1864, quan havia deixat el seu estudi en Preciados 6 i preparava un nou en Pontejos 6^[18] (Pedro Martínez de Hebert havia tingut allí el seu estudi entre 1862 i 1863),^[19] Disdéri anuncia la seva pròxima visita a Madrid i que buscava un lloc adequat per a construir una galeria fotogràfica.^[20] El Comte de Vernay li ofereix el seu nou taller en Pontejos 6. Aquesta és l'única vegada que s'esmenta a Louis Charles Raoul com a comte de Vernay en la premsa francesa.^[21] Segons l'article publicat en L'Europe artiste, el comte de Vernay s'hauria donat a conèixer per primera vegada a París com a pintor.^[21] Violinista aficionat i alumne de Henri Vieuxtemps, posseïa un Stradivarius.^[22] Durant la seva estada a Espanya va fer alguns recitals.

Al desembre de 1864, el Comte de Vernay ja estava treballant en el seu taller de Pontejos,^[23] i Disdéri va partir per a obrir un nou establiment en Príncipe, 14. En la primavera de 1865, Vernay va tancar el seu estudi i es va embarcar en una expedició fotogràfica per la línia fèrria del Mediterrani, via Cartagena i Andalusia,^[24] però després d'un accident es va perdre tota la seva producció.^[25] El Comte de Vernay va romandre en Pontejos poc més d'un any, i al març de 1866 es va traslladar a Montera 44^[26] (al febrer de 1865 s'havia traslladat allí el fotògraf Alfonso Begue Gamero,^[19] i un any més tard traspassava la galeria fotogràfica).^[27] Encara que els anuncis de la fotografia del comte de Vernay en aquest establiment duren fins a juny de 1873, en el cens d'habitants de Madrid de 1868 apareix com a absent, i en el de 1869 només hi apareixen Félix Cleugniet i la seva família^[11] (més tard, Cleugniet escriu "successor de la fotografia artística del comte de Vernay" en les seves targetes de visite). En efecte, en l'estiu de 1866,^[28] segons la premsa, Vernay torna al seu país, abandonant la vida d'artista per a dedicar-se a tasques administratives, i deixant el seu negoci de fotografia a un operador parisenc.

La premsa francesa esmenta una visita del vescomte de la Barre de Nanteuil a la ex regna Isabel II d'Espanya durant el seu exili a París a l'octubre de 1868.^[29] La seva adhesió a la ex monarca espanyola es confirma en una carta al director de L'Evénement i Le Mémorial des Pyrénées^[30] defensant el dret de la ex regna a les seves joies. Potser mai va tornar a Espanya. El 25 de febrer de 1871, Louis Charles Raoul, vescomte de la Barre de Nanteuil, moria a París a la seva casa de la Place de la Madeleine, 2.^[31]

El seu nom encara figura en la llista de fotògrafs madrilenys de 1876.^[32]

• Arxiu Fotogràfic de la Comunitat de Madrid^[33]
• Biblioteca del Palau Real de Madrid^[34]
• Biblioteca Nacional d'Espanya^[35]
• Fundació Infants Ducs de Montpensier, Granada