Cometa perdut

Un cometa perdut és una cometa descobert prèviament que ja no pot ser observat, en general perquè no hi ha prou dades per calcular amb exactitud l'òrbita del cometa i predir la seva ubicació. Els cometes perduts es poden comparar amb els asteroides perduts, però són molt diferents a causa de les forces no gravitacionals que poden afectar les òrbites dels cometes (un d'ells és l'emissió de jets de gas des del nucli del cometa). Alguns astrònoms s'han especialitzat en aquest àmbit, com ara Brian G. Marsden, que va predir amb èxit el retorn el 1992 del cometa perdut Swift-Tuttle. També a diferència dels asteroides, alguns cometes perduts no s'espera que tornin al sistema solar interior, i fins i tot molts cometes no perduts no s'espera que retornin durant centenars d'anys.

Els cometes també poden quedar-se sense els volàtils (veure cometes extints), es desintegren, o xoquen amb un altre objecte. Eventualment, la majoria dels materials volàtils contingudes en un nucli del cometa s'evaporen i es converteix en un estel petit i fosc, una massa inert de roca o de runa^[1] que poden semblar-se a un asteroide.

De vegades, el descobriment d'un objecte resulta ser un redescobriment d'un objecte perdut prèviament, la qual cosa es pot determinar mitjançant el càlcul de la seva òrbita i posant en comú posicions calculades amb les posicions esperades de l'objecte perdut. En el cas dels cometes perduts això és especialment difícil.

Per exemple, el cometa 177P/Barnard (tambiénP/2006 M3), descobert per Edward Emerson Barnard el 24 de juny de 1889, va ser redescobert després de 116 anys, el 2006.^[2] El 19 de juliol de 2006, 177P va estar a 0,36 ua de la Terra.^[3]

Els cometes poden haver desaparegut però no ser considerats perduts, encara que no se’ls esperi de nou durant centenars o fins i tot milers d'anys. Amb telescopis més potents s'ha fet possible observar els estels durant períodes més llargs de temps, fins i tot després que esclatin. Per exemple, el cometa Hale-Bopp era observable a simple vista uns 18 mesos després del seu apropament el 1997.^[4] S'espera que romangui observable mitjançant grans telescopis fins potser el 2020, moment en el qual s'acostarà a la magnitud 30.^[5]

Els cometes que s'han perdut o han desaparegut tenen els noms amb una "D".