Colinap
La colinap o el napicol (en la variant valenciana)[1] (Brassica napus L.[2] subsp. rapifera Metzg.), és una espècie de planta cultivada de la família brassicàcia. La seva arrel i les seves fulles són comestibles. És molt usada en els pobles nòrdics d'Europa i Amèrica, als països catalans principalment en l'alimentació del bestiar.[3] També s'escriu col-i-nap.[3]
Brassica napus rapifera  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | nap i colinap |
| Planta | |
| Tipus de fruit | síliqua |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Brassicales |
| Família | Brassicaceae |
| Gènere | Brassica |
| Espècie | Brassica napus |
| Subespècie | Brassica napus rapifera (L.) (Metzg.) |
.svg){kind=icon}
Descripció
És molt semblant al nap però té la polpa groguenca i una arrel més densa amb més brots i les arrels són collides quan assoleixen una mida més grossa. A diferència del nap té les fulles més suaus i ceroses.
Història
La primera menció escrita és del botànic suec Gaspard Bauhin el 1620, que menciona que creix silvestre a Suècia. Sovint es considera originària d'Escandinàvia o Rússia.[4] Cap a final del segle xvii es va introduir a Anglaterra i França i consta que es conreava a Illinois el 1817.[5]
La taxonomia sobre la colinap ha sofert molts canvis. El botànic suec Gaspard Bauhin, el 1620 li va donar el nom de Brassica napobrassica en la seva obra Prodromus. Carl Linnaeus el 1753 al seu llibre Species Plantarum la va considerar com una varietat botànica de B. oleracea: B. oleracea var. napobrassica.[6] Posteriorment se l'ha considerat en altres tàxons com a varietat subespècie o elevada al nivell d'espècie com es va fer el 1768 sota el nom de Brassica napobrassica.[7]
Conreu
Necessita les mateixes condicions de creixement que el nap, temps fresc per a créixer ràpid i amb qualitat. Es planta a la primavera quan el terreny ja es pugui treballar, també es pot fer la sembra a la tardor en climes d'hivern no gaire fred. Triga un mes i mig (menys?) en madurar que els naps. El seu enemic més corrent és la mosca de la col (Delia radicum) però també la mosca de la ceba (Delia antiqua) i la mosca de la rel del nap (Delia floralis).[8]
Aspectes nutritius
Són plantes riques en betacarotè. Cuita té molt baix nivell calòric: 39 calories per 100 grams.. 1,3 grams de proteïnes i 6 grams de greixos. Destaquen els 326 grams de potassi.
Ús
A la cuina es pot menjar crua o cuita. El puré de colinap és molt corrent.[9] Es pot menjar gratinada amb formatge, sofregida o ofegada en oli i espècies. En amanides es talla en mandolina o amb forma de bastonets. Crua és lleugerament dolça.[10]
Típicament, es sol afegir a l'arròs amb fesols com a part essencial d'aquesta recepta de cuina, ja que l'hi dona un gust molt característic.[11]
Referències
Enllaços externs
- Undersander, D. J.; Kaminski, A. R.; Oelke, E. A.; Doll, J.D.; Schulte1, E.E.; Oplinger, E.S. «Alternative Field Crops Manual: Rutabaga» (en anglès). University of Minnesota & University of Wisconsin-Madiso.