Col·legi de Cordelles
El Col·legi de Cordelles, o Col·legi de Santa Maria i de Sant Jaume (el nom complet era Imperial i Reial Seminari de Nobles de Cordelles), fou una institució educativa de Barcelona.
 Gravat que representa un acte acadèmic de l'escola on figuren les principals matèries que s'hi impartíen l'any 1757  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | antiga escola jesuïta edifici |
| Història | |
| Creació | 1593 |
| Fundador | Jaume de Cordelles i Ramanyer |
| Data de dissolució o abolició | 1767 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Gestor/operador | Companyia de Jesús |
| Gerent/director | Miquel de Cordelles i Ramanyer |
Localització geogràfica  | |
Història
El Col·legi de nobles o de Cordelles fou fundat l'any 1593 i gestionat per la Companyia de Jesús[a] des de 1662 fins a la seva extinció el 1767. Tingué càtedres de gramàtica i de retòrica, filosofia escolasticosuarista, filosofia moral, història i geografia i llengua francesa.[1] Fou instituït i dotat l'any 1572 per Jaume de Cordelles per educar els joves del seu llinatge, segons va establir al seu testament. Va adquirir un terreny a la part nord de la Rambla, va dotar la seva fundació i va redactar els estatuts però el 1577 va morir i fou el seu nebot, Miquel de Cordelles, marmessor i primer patró del centre, qui va encarregar-se de la construcció de l'edifici.[2]
Alguns autors informen que a mitjan abril de 1701, es produïren diversos avalots als carrers de Barcelona, provocats per una disputa entre universitaris i estudiants del col·legi de Cordelles, incidents als quals hom atribuí una certa significació política a favor o en contra que l'herència beneficiés Felip d'Anjou, ja que mentre la Universitat es considerava un reducte austriacista, el col·legi de Cordelles, regentat per la Companyia de Jesús, era tingut per procliu a la dinastia borbònica. El conflicte ocasionà la clausura dels dos centres d'ensenyament fins a l'acabament del curs acadèmic, a fi d'apaivagar els ànims dels estudiants.
Situat a la Rambla (la Rambla dels Estudis li deu el nom), va adquirir gran prestigi en la formació dels fills de les classes privilegiades de Catalunya, com el baró de Maldà, escriptor del famós dietari Calaix de Sastre, el seu pare Antoni d'Amat i el seu oncle Manuel d'Amat, el qual seria Virrei del Perú. Bona part dels primers membres del claustre de la Universitat de Barcelona i després de la de Cervera eren antics alumnes del Col·legi de Cordelles.[3][2]
El CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva diverses obres provinents dels fons del monestir.[4] Així mateix, ha registrat i descrit diversos exemples de les seves marques de propietat.[5]
Notes
Referències
Bibliografia
- Borràs, Antoni «El Col·legi de Sta. Maria i St. Jaume, dit de Cordelles i la Companyia de Jesús». Analecta Sacra Tarraconensia, 37, 1995, pàg. 399-466.
- El Col·legi de Nobles de Barcelona durant el segle XVIII, a Contribució a la història de l'Església Catalana. Montserrat (1983), pp. 51-91
- La Resistència escolar catalana en llibres (1716-1939), bibliografia Rosa Mut i Carabasa, Teresa Martí i Armengol pròleg de Jordi Verrié
- BRU, Ignacio de. Oración en alabanza del Colegio de la Virgen Maria de Cordellas (1661)
- Reial Seminari de Nobles de Barcelona. Francisco Suriá. Constituciones del Imperial y Real Seminario de Nobles de Barcelona, fundado baxo la invocacion de Nuesta Señora y Santiago de Cordelles (en castellà), 1763.
- El Col·legi de Nobles de Barcelona durant el S. XVIII, Albert Manent et. al. editors, Contribució a la Història de l'Església Catalana (Montserrat, 1983), 51-89
- Feliu de la Penya, Narcís. Anales de Cataluña (en castellà). vol. III, p. 475.
- De Bofarull, Antoni. «cap. VIII Reyes de España». A: Juan Aleu y Fugarull. Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña (en castellà), 1876, p. 396.
- Soldevila, Ferran. Barcelona sense universitat i la restauració de la Universitat de Barcelona (1714-1837). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1938, p. 4-8.