Clibanaris
Els Clibanarii (en llatí clibanarii, en grec κλιβανοφόροι Klibanoforoi, "els que porten forns", de la paraula grega κλίβανος klibanos que significa "forn de campament", i potser es deia en sentit irònic) eren una unitat militar de cavalleria pesant originàriament d'origen persa què fou també utilitzada per l'Imperi Romà i pel Romà d'Orient molt semblants a les catafractes, de fet, alguns historiadors diuen què eren una variant d'aquestes. Els clibanarii anaven fortament blindats, tant el genet com la muntura duien una armadura pesant.
| Tipus | unitat militar  |
|---|
Els Clibanarii van ser unitats militars utilitzades sobretot pels exèrcits orientals. En va usar l'Imperi de Palmira contra la cavalleria romana a les batalles dirigides per la reina Zenòbia. Va ser l'última unitat de cavalleria sassànida pesant, utilitzada en especial contra l'Imperi Romà d'Orient i estava millor equipada que la dels romans d'Orient. La cavalleria de Clibanarii de Sapor II la descriu l'historiador grec Ammià Marcel·lí quan era un oficial romà que servia a l'exèrcit de Constanci II a la Gàl·lia i a Pèrsia i que va lluitar contra ells a les ordres de Julià l'Apòstata. També descriu aquesta unitat militar la Notitia Dignitatum.[1]