Chimillas

Chimillas
Localització
	42° 10′ 14″ N, 0° 27′ 08″ O / 42.1706°N,0.4523°O
Estat	Espanya
	;
Comunitat autònoma	Aragó
	;
Província	província d'Osca
Capital	Chimillas
Població humana
Població	396 (2023) (39,44 hab./km²)
Idioma oficial	aragonès (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat d'Aigües de Alerre, Banastás y Chimillas espanyol
Superfície	10,041554 km²
Altitud	520 m
Limita amb	Almudébar ; Osca ; Banastás ; Alerre ; La Sotonera
Organització política
• Alcalde	Juan Manuel Ramiro Contreras
Identificador descriptiu
Codi postal	22194
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	22096
Lloc web	chimillas.es

Chimillas^[1] (en aragonès Chimiellas) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

La seva població és de 359 habitants (2010) en una superfície de 9,97 km² i una densitat de 27,98 hab/km².

Història

Els orígens històrics de Chimillas es poden remuntar a l'època del domini musulmà a terres d'Osca, el seu topònim en àrab significa petita mesquita.^[2]

El primer esment del poble apareix el març de 1098 en un document en què parla d'heretats a 'Gimellas'.^[2]

Al final de l'Edat Mitjana, el 1495, se sap que el lloc tenia 13 focs dels quals 12 pertanyien a famílies musulmanes, essent només una casa habitada per família cristiana. En aquest mateix any Chimillas adquireix categoria de lloc; entre 1488 i 1495 és sobrecudilla d'Osca; el 1646 és sendera d'Osca i entre 1711 i 1833 és corregiment d'Osca.

El 1834 posseeix ja Ajuntament propi, formant part del partit judicial d'Osca.

Pel que fa a la propietat de la terra, el 1414 la terra pertanyia a l'Ordre de l'Hospital, el 1566 era de l'Encomana de Sant Joan de l'Hospital, el 1610 segueix sent de l'Ordre de l'Hospital i Senyoriu de les Ordres el 1785 .

L'església parroquial està dedicada a Sant Jordi i és un edifici construït al segle xvii, d'una sola nau coberta amb volta de llunets, i capelles als laterals que es cobreixen, alhora, amb volta de canó. La torre campanar presenta dos cossos, de carreu el primer i de maó el superior, i remat amb el corresponent chapitel, tot això de la mateixa època de l'església o potser del segle següent. Els retaules es corresponen, així mateix, amb els segles xvi i xvii.