Channa amphibeus

espècie de peix

Channa amphibeus és una espècie de peix de la família dels cànnids i de l'ordre dels perciformes.[2]

Infotaula d'ésser viuChanna amphibeus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN166612 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreAnabantiformes
FamíliaChannidae
GènereChanna
EspècieChanna amphibeus Modifica el valor a Wikidata
McClell., 1845
Nomenclatura
Sinònims
  • Channa amphibia (McClelland, 1845)
  • Channa amphibius (McClelland, 1845)
  • Ophiocephalus amphibeus (McClelland, 1845)
  • Ophiocephalus amphibius (McClelland, 1845)[1]

Descripció

  • Fa 90 cm de llargària màxima (la longitud del cap suposa el 27,6% de la seua llargada estàndard i la de l'aleta anal menys del 50% de la de les pectorals) i, en els exemplars conservats en alcohol, el cos és de color marró clar amb el ventre blanquinós. Té 11 franges verticals marrons a la meitat superior del cos, les quals s'estenen per sota de la línia lateral. Les vores de les aletes dorsal, anal i caudal són blanquinoses.
  • Boca grossa i amb els maxil·lars estenent-se molt més enllà del marge posterior dels ulls; moltes petites dents còniques al premaxil·lar; 3 dents grans i còniques al prevòmer; al voltant de quatre dents canines de mida mitjana a cada costat dels palatins; 1 filera d'unes, si fa no fa, cinc dents canines a cada dentari (més petites que les dels palatins) i moltes dents còniques a la part exterior del dentari.
  • Absència d'escates a la regió gular del cap. 81 a la línia lateral. 9 a les galtes. 5 fileres per damunt de la línia lateral i 13 per sota. 17 escates predorsals. 2 escates grans a la part inferior d'ambdós costats de la mandíbula inferior.
  • 50 radis a l'aleta dorsal, 35 a l'anal, 15 a les pectorals i 6 a les pèlviques.[3][4]

Reproducció

No n'hi ha gaire informació, però hom creu que, probablement, construeix nius cilíndrics i que els ous són pelàgics.[5]

Alimentació

Com a adult, és probablement un depredador d'altres peixos i d'invertebrats.[5]

Hàbitat i distribució geogràfica

És un peix d'aigua dolça (pH 6-7,5),[6] bentopelàgic i de clima tropical (22-28 °C),[6] el qual viu a Àsia: és un endemisme dels rius, rierols, estanys i, potser també, pantans de la conca del riu Chel (conca del riu Brahmaputra) a Bhutan[7] i a Assam i el nord de Bengala Occidental[8] al nord-est de l'Índia.[9][10][1][3] Durant l'estació de les pluges, els joves es poden trobar en arrossars inundats i envoltats per boscos. Exemplars adults també han estat observats en gorgs de rierols assecats en ple bosc.[8][11]

Estat de conservació

Les seues principals amenaces són la degradació del seu hàbitat a causa de la sedimentació provocada per la desforestació i les pràctiques agrícoles gens sostenibles.[12]

Vida en captivitat

Atès la seua mida, li cal un aquari de grans dimensions amb àrees obertes per poder-hi nedar, amagatalls i lliure accés a la superfície (pot tolerar un baix contingut d'oxigen a l'aigua perquè és capaç de respirar aire des de molt jove, però li és vital respirar el de la superfície, ja que, altrament, podria asfixiar-se).[6]

Observacions

És inofensiu per als humans.[3]

Referències

Bibliografia

  • 伍汉霖. 拉汉世界鱼类系统名典 (en xinès). 中国海洋大学出版社, 2017. ISBN 978-7-5670-1538-8. 

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio