Rossinyol bord comú
El rossinyol bord comú,[1] rossinyol bord o rossinyol bastard (Cettia cetti) és una espècie d'ocell de la família dels cètids (Cettiidae).[2][3] Es troba al sud i centre d'Europa, nord-oest d'Àfrica i el Paleàrtic oriental fins a l'Afganistan i el nord-oest del Pakistan. Els seus hàbitats principals són les praderies i matollars temperats, els cursos d'aigua, els aiguamolls i demés zones humides, així com les plantacions. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]
Cettia cetti  | |
|---|---|
.jpg) Cettia cetti cetti | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 17 cm |
| Nombre de cries | 4,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 16 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22714445 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Cettiidae |
| Gènere | Cettia |
| Espècie | Cettia cetti (Temminck, 1820) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Sylvia cetti |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
És prou semblant al rossinyol. El seu nom científic prové del zoòleg italià Francesco Cetti. A les Balears també es coneix com a "xifla".[5]
Morfologia
Mesura 14 cm de llargària. El seu plomatge és de color castany rogenc al cap, dors, cua i ales, i blanquinós al pit i al ventre. Ostenta un desdibuixat vió superciliar de color clar. Té les ales i la cua arrodonides i d'un to rogenc. No hi ha dimorfisme sexual.
Ecologia
Habita tota la península Ibèrica, a l'Europa mediterrània, Romania, Bulgària, nord-est d'Àfrica i Orient Pròxim fins a l'Afganistan. És comú als Països Catalans i, des de 1973, ha colonitzat Gal·les i el sud d'Anglaterra.És essencialment sedentari i es localitza en àrees humides (com ara, rius, séquies, estanys, aiguamolls, etc.), sempre que hi hagi una vegetació abundant a la ribera.[6]
Menja insectes, llavors i mol·luscs. És molt difícil de descobrir entre la vegetació on s'amaga, però en canvi és fàcil de detectar gràcies al cant nupcial, fort i clar. A diferència del mascle, la femella no canta.
Entre els arbusts, la femella construeix un nial complex, emprant gran varietat de materials. Ella sola s'encarrega de la reproducció: pon 3 o 5 ous a l'abril-maig, els cova durant 13 dies i alimenta els pollets fins que aquests deixen el niu al cap de 15 dies.[7]
Referències
Enllaços externs
- «Rossinyol bord comú». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Estudi de la població d'aquest ocell al Principat de Catalunya
- Descripció i hàbitat del rossinyol bastard. (francès)
- Rossinyol bord comú. eBird