Ferricerita-(LaCa)
La ferricerita-(LaCa) és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la cerita. Va ser anomenada originalment cerita-(La), rebent el seu nom pel seu contingut dominant de lantani en relació a la cerita-(Ce), de la qual n'és l'anàleg mineral tant de lantani com de ferro.[1] L'any 2020 va ser reanomenada a ferricerita-(La),[2] i fins que en el mes de juny de 2023 canvià el nom a l'actual degut als canvis aprovats per l'IMA en la nomenclatura del grup de la cerita.[3]
 Ferricerita-(LaCa) | |
|---|---|
| Fórmula química | (La₆Ca₃)□Fe³⁺(SiO₄)₃(SiO₃OH)₄(OH)₃ |
| Localitat tipus | mont Iukspor i Hackman valley (en)   |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AG.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AG.20 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 10,7493Å; c = 38,318Å; |
| Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
| Color | de groc clar a marró rosat |
| Macles | cap menció |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 4,7 g/cm³ (mesurada); 4,75 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,810 nε = 1,820 |
| Birefringència | δ = 0,010 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i aprovat |
| Codi IMA | IMA2001-042 |
| Any d'aprovació | 2001 |
| Símbol | Fecrt-La |
| Referències | [1] |
Característiques
La ferricerita-(LaCa) és un silicat que cristal·litza en el sistema trigonal. La seva fórmula química va ser redefinida l'any 2023, passant a ser: (La₆Ca₃)□Fe³⁺(SiO₄)₃(SiO₃OH)₄(OH)₃.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. És isostructural amb els fosfats del grup de la whitlockita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]» juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, braunita, neltnerita, braunita-II, långbanita, malayaïta, titanita, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(CeCa), aluminocerita-(CeCa), trimounsita-(Y), yftisita-(Y), sitinakita, kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), kuliokita-(Y), chantalita, mozartita, vuagnatita, hatrurita, jasmundita, afwillita, bultfonteinita, zoltaiïta i tranquillityita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta la vall Hackman i al mont Yukspor, al massís de Khibini (Península de Kola, Rússia). També ha estat descrota a Ampasibitika, a la península d'Ampasindava (Província d'Antsiranana, Madagascar).[1]