Casuari comú
El casuari comú (Casuarius casuarius)[1] és un gran ocell no volador de la família dels casuàrids (Casuariidae) que habita zones de selva del nord-est d'Austràlia, Nova Guinea i alguna illa propera. S'anomenen també casuaris a la resta d'espècies de la seva família.
Casuarius casuarius i Casuarius casuarius sp.  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Principal font d'alimentació | fruit, mamífers, rèptil, bolet i cargol |
| Font de | Casuarius casuarius feces (en)  |
| Hàbitat | bosc i sabana |
| Temps de generació | 12,5 anys |
| Nombre de cries | 3,9 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22678108 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Casuariiformes |
| Família | Casuariidae |
| Gènere | Casuarius |
| Espècie | Casuarius casuarius i Casuarius casuarius sp. (Linnaeus, 1758) |
| Tipus taxonòmic | Casuarius |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Struthio casuarius |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Morfologia
- Fa 127 – 170 cm d'alçària, amb un pes d'uns 58 kg les femelles i al voltant de 32 kg els mascles. És el tercer ocell amb més pes del món (després de l'estruç comú i l'estruç de Somàlia).[2]
- Plomatge dur i rígid, en general negre llustrós.
- Cara i coll blaus, clatell vermell, i dos carúncules vermelles penjant de la gola. Gran casc ossi sobre el cap.
- Els peus són foros, amb tres dits, l'interior dels quals està dotat d'una urpa de gran llargària que pot utilitzar d'arma.[3]
- No hi ha dimorfirme sexual quant a la coloració del plomatge, si bé la femella és major, amb carúncules més acolorides i casc més gran.
- Les cries tenen ratlles longitudinals alternes blanc groguenc i marró.
Hàbitat i distribució
Habita al bosc humid, amb freqüencia a prop de corrents fluvials, en terres baixes i muntanyes fins als 3300 m, a l'oest, sud i est de Nova Guinea, illes Aru i Queensland, al nord-est d'Austràlia. S'ha introduït a Seram, a les Moluques.[4][5]
Alimentació
S'alimenta d'una gran varietat de fruites del bosc que plega del terra. Ocasionalment menja petits animalons o els seus cadàvers i encara serps.
Reproducció
És una au solitària, que només s'ajunta en parella en època de cria, que té lloc a finals de l'hivern o primavera. El mascle fabrica un niu a terra[3] que tapissa amb material vegetal, on la femella pon. El mascle cova els ous i cura dels pollets, que són nidífugs.[3]
Referències
