Casa de la Misericòrdia (Lleida)

Es tracta d'un edifici cantoner on es porten a terme activitats socials, consta d'una església, un claustre i també té espais conventuals amb alçades que van de les dues a les tres plantes d'alçada.^[1]

El tractament de la façana es caracteritza per les línies i obertures senzilles que reflecteixen la simplicitat del seu interior. L'accés a l'església és remarcat per un petit rosetó. La construcció consta de murs de càrrega i forjats isostàtics, carreus de pedra arrebossada i coberta de teula àrab.^[1]

Construïda l'any 1790 gràcies a la donació de 300.000 rals que Gaspar de Portolà feu al tinent del rei Enric de Wijelz a canvi d'un solar, al qual s'hi afegí la donació d'un segon solar per part de Grau.^[1] L'edifici, situat davant l'església de Sant Llorenç, acollí l'antic convent dels caputxins i els carmelites descalços.^[2] i fou ocupat el 1792 per les germanes de la Caritat, que prengueren compte dels orfes allà acollits,^[1] L'any 1836 l'indret passà a ser la Casa de Misericòrdia, per bé que durant la segona dècada del segle XX s'ampliaren els seus usos i funcions, ja que a més de l'acollida i ajuda als necessitats, l'edifici també inclogué una escola de teologia, tallers de fusteria, sastreria, mecànica i serralleria, tipografia, pintura i construcció, a més d'una escola d'ensenyament primari, de sordmuts i de cecs. Des de l'any 2003, el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal es troba instal·lat en aquest edifici.^[3]