Casa Siscar
La casa Siscar és un edifici situat al carrer de la Portaferrissa, 22 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Portaferrissa, 22 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52326 | |||
| Id. Barcelona | 797 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Ramon de Siscar i de Montoliu | |||
.jpg)
Descripció
Casalot entre mitgeres sobre una gran parcel·la, amb planta baixa, principal, un pis i unes golfes sota coberta. Els baixos són oberts amb tres amplis portals de llinda de pedra, a través dels quals s'accedeix a comerços i a les galeries Maldà, que ocupen l'espai de l'antic jardí i enllacen amb els baixos d'altres edificis del carrer i la plaça del Pi.[2]
La façana principal està aixecada amb pedra llisa sense gairebé cap ornamentació, més enllà de les subtils motllures dels marcs de les obertures. Els balcons que es troben en algunes obertures de les plantes principal i secundària són de llosana de rajola i barana de ferro. A les golfes s'obren un seguit de finestres quadrades amb ampit prominent. Al capdamunt, s'estén un ràfec de ceràmica.[2]
La façana del pati d'illa té una galeria d'arcs de mig punt sobre parells de columnes jòniques al primer pis, i pilastres al segon.
Història
A principis del segle xix hi vivia el noble Ramon de Siscar i Rocabruna,[3][4][5] casat amb Maria Antònia Fernández de Calderón i de Verthamon,[6] filla d'Antoni Fernández de Calderón i de Toledo (1722-1791)[7][8][9] i Maria Francesca de Verthamon i de Carreras[10] (vegeu casa-fàbrica Verthamon-Vilaregut).
El seu primogènit, Ramon de Siscar i Fernández de Calderón (1792-1850),[11] va exercir d’advocat i fou un noble il·lustrat. Casat amb la tarragonina Maria Tecla de Montoliu i Dusai (1802-1889),[12] filla del noble tarragoní Plàcid Manuel de Montoliu i Bru (1767-1848)[13] i de Felipa Dusai, van tenir dos fills: Ramon de Siscar i de Montoliu (1830-1889)[14][15] fou l'hereu de la nissaga, i la seva germana Maria (1832-1865)[16] es casà amb Ramon Maria de Sagarra i de l'Espagnol (1828-1873),[17] que van ser pares de Ferran de Sagarra i de Siscar (1853-1939).[18][19]
Ramon hi tenia una col·lecció numismàtica de més de 5.000 monedes,[20] i el 1871 es casà en segones núpcies amb la noble Francesca Xaviera de Castellarnau i Lleopart (1839-1901), natural de Berga.[21][22][a] L'hereu fou Ramon de Siscar i de Castellarnau, que era ludòpata, i la nit del 10 a l'11 de desembre del 1901 hi va matar la seva mare a trets de pistola perquè aquesta es negava a donar-li diners.[22][24]
A principis del segle xx s'hi va instal·lar la pelleteria, fàbrica de gèneres de punt i merceria a l'engròs d'Antoni Altisent.[25][26]
Notes
Referències
Bibliografia
- Bernaus, R.; Bertran, J. «El parricidi de cal Siscar». Sió, 542, abril 2009, pàg. 19-21.
- Carreras i Bulbena, Josep Rafel «Estudis biogràfichs d’alguns benemèrits patricis que ilustren aquesta Academia (Continuació I)». Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, vol. 13, 98, 1928, pàg. 262-306.
- Casals Bergés, Quintí «Siscar d’Agramunt: una família d’erudits al Parlament espanyol del segle XIX». Urtx: revista cultural de l’Urgell, 33, 2019, pàg. 130-143.
Enllaços externs
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Siscar |
- «Casa Siscar». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Els barcelonins de 1802 i les seves cases, informació necessària per a una visita reial». Allotjaments i Utensilis (11/1K.I). AHCB, 22-01-2021.