Carrosser

• Carrosser. Persona que fabricava carrosses. Persona que fabrica carrosseries.^[1]
• Carreter.^[2][3]
• Taller de carros. "Carretería" en castellà.
• Tartana de vidres.^[4]
• Carro a la catalana.^[5][6]
• Cadira de mà amb vidres.^[7]
• Carpentarium.^[8]

L'estudi dels carrossers al llarg del temps implica l'estudi dels carruatges associats, des dels primers carros fins als cotxes de cavalls més luxosos i sofisticats. Els hereus dels fusters de carros^[9] o mestres de carros (mestres d'aixa a València),^[10][11] també anomenats carreters o constructors de cotxes de cavalls, són els carrossers actuals de la indústria de l'automòbil.

Analitzant un carruatge qualsevol queda definit l'abast de la professió del constructor en cada època. Els materials i les eines que emprava i les tècniques complementàries necessàries.

Des de les èpoques inicials fins al segle xix, els carrossers treballaven la fusta i eren fusters especialistes.^[12] Encara hi ha exemples moderns i actuals de carrossers que construeixen carrosseries amb parts importants de fusta. Les seves eines bàsiques eren les dels fusters: serres, xerracs, aixes, ribots,...

• L'arribada de l'automòbil va suposar la introducció de nous materials i de “noves” eines. La planxa d'acer principalment i un conjunt d'eines i tècniques tradicionals aplicades a la construcció de carrosseries. En els inicis molts constructors fabricaven la part mecànica (motor, transmissió, estructura, rodes i frens) i els carrossers manufacturaven i muntaven les carrosseries sobre la base mecànica.^[13] Aquest període es va allargar fins a la Segona Guerra Mundial.^[14]
• L'aparició i generalització de carrosseries autoportants, de planxa d'acer monobuc, suposà noves eines i “noves” tècniques: la premsa anglesa, la soldadura per punts, les unions reblades, ...
• Un altre canvi es va produir a partir de l'aplicació dels polímers i materials compostos (compòsits): termoestables, termoplàstics, resines reforçades amb fibra de vidre, adhesius, fibres de carboni,...

Alguns dels carruatges romans eren la carruca,^[15][16] la reda i el carpentum.^[17][18] El seu equivalent a Pèrsia era l'anomenada harmamaxa.

Altres carros romans eren la “arcera” i l'”essedum”.^[19]

La documentació disponible fa referència a carruatges. Cada carruatge fou construït per un carrosser.

• ca. 1011 aC. Llitera del rei Salomó: “Ferculum fecit sibi rex Salomon de lignis Libani. Columnas fecit argenteas, reclinatorium aureum, ascensum purpureum...”.^[20]
• Carros perses i escites citats per Heròdot.^[21][22]
• Marc Valeri Marcial.^[23][24]
• Alexandre Sever^[25][26][27]
• 675. Una de les normes del Tercer Concili de Braga obligava als bisbes a anar a peu acompanyant relíquies sagrades i no pas en llitera de mans portada per diaques.^[28]
• 1100. El cos sense vida de Guillem II d'Anglaterra fou transportat en una llitera de cavalls("...the dead body of Rufus was placed upon a " rheda caballaria" a kind of horse litter, — or, as Fabian translates it, a "horse litter.")^[29]
• 1274. Els ciutadans d'Asti armaren un exèrcit amb 1000 carros de transport.

El mes següent de juny els habitants d'Asti reuniren prop de 1200 soldats (de cavalleria), més de 1000 carros i 3000 infants (soldats a peu)

^[30]

• 1267. Quan Carles I d'Anjou va entrar a Nàpols la seva muller Beatriu I de Provença el va acompanyar en una “caretta” folrada de vellut blau i decorada amb luxe.^[19][31]
• 1342. Giovanni Boccaccio parla d'un carro triunfal en la seva obra Amorosa visione: Ardita sopra un carro tra costoro / grande e triunfal lieta sedea, / ornato tutto di frondi d' alloro…Era sopra costei, e non invano, / scritto un verso che dicea leggendo: / «Io son la Gloria del popol mondano».^[32][33]
• 1396? El cronista Jean Froissart parlava de la reina Isabel de Valois i de Baviera, segona esposa de Ricard II d'Anglaterra que es va desplaçar en una rica llitera de cavalls, anant cap a Calais a casar-se.^[34]
• 1443. Entrada triunfal d'Alfons el Magnànim a Nàpols, dalt d'un carro molt ben aparellat tirat per cinc cavalls blancs.^{[35][36][37][38]}
• 1468. Margarida de York va fer la seva entrada cerimonial a Bruges en una magnífica llitera de cavalls després de casar-se amb Carles el Temerari.^[39]
• 1554. Primer cotxe de cavalls documentat a Espanya. Propietat de Charles Pubest (o Prevost), criat de Carles V.^[40][41][42]Fou usat en el viatge que va portar el jovenet Joan d'Àustria a Villagarcía de Campos (actual Valladolid).
• 1555. Primer cotxe de cavalls construït a Anglaterra: “The first coach made in England was for the Earl of Rutland, in 1555, and Walter Rippon was the builder. He afterwards made one for Queen Mary”.^[43]
• 1559. El virrei García de Toledo va entrar a Barcelona en “un carro tot daurat de dins y de fora á la italiana”.^[44]
• 1564. Segons el poeta Thomas Parr, enemic declarat des cotxes de cavalls, el primer cotxe d'Anglaterra el va portar l'holandès William Bonnen i el va regalar a la reina. Parr esmentava els “Hackney coaches”.
  • Aquell carruatge de la reina fou citat com “un temple rodant”, amb columnes i portes per tots els costats.
• c 1610. “Brouette” o “vinaigrette””.^[45][46]
• 1635. Permís concedit a Sir Saunders Duncombe per a la introducció de cadires de mans (sedan-chairs) a Anglaterra.^[46]
• 1677. Reconeguda l'associació de carrossers (fabricants de cotxes i arnesos) Worshipful Company of Coachmakers and Coach Harness Makers per Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia. S'esmenta un carrosser anomenat Edmund Aubry.
• 1794.William Felton. Treatise on Carriages: Comprehending Coaches, Chariots, Phaetons ...,^[47]
• 1804. Mr. Obadiah Elliott, un carrosser ("coachmaker") de Lambeth.
• 1814. Pagaven impostos a Anglaterra 23.400 cotxes de 4 rodes, 27.300 de 2 rodes i 18.500 cotxes de lloguer ("taxcarts"). En total 69.200 vehicles de cavalls.
• Isambard Kingdom Brunel viatjava en un cotxe de cavalls especial. Disposava d'un tir de 4 cavalls i estava dissenyat pel seu propietari com a transport privat, oficina ambulant i cambra de descans. El vehicle tenia compartiments per a guardar plànols i el seient podia desplegar-se per a transformar-se en llit. En un estoig especial podia guardar 50 cigars "puros".
  • Els coneguts l'anomenaven “Flying Hearse“ (“Cotxe de morts volador”). Naturalment el va encarregar a un carrosser de cotxes de cavalls.^[48][49]
• 1837. Publicació d'un llibre sobre carruatges. “English Pleasure Carriages: Their Origin, History, Varieties, Materials ...” de William Bridges Adams.^[29]
• 1851. Publicació de l'obra: Nouveau manuel complet du charron et du carrossier. Contenant l'art de fabriquer toutes les grosses Voitures; les lnstruments d'agriculture; les Voitures d'artillerie et du génie; les Voitures de luxe et bourgeoises; les Lois sur la fabrication des voitures, et des Notions étendues sur l'établissement des Ateliers de charronnage et de carrosserie, ainsi que divers perfectionnements récents apportés dans ces deux Arts. De M. LEBRUN.^[50]

• 1900-1901. Carrosseries de planxa d'acer sobre estructura de fusta. (1900: automòbil de vapor Victor, a Amèrica. 1901: a Daimler segons idea de Maybach).^[51]
• 1903. Fundació de la Ford Motor Company.
• 1903. El químic francès Edouard Benedictus va descobrir el secret per a fabricar vidres “resistents” als impactes. Un film de col·lodió enganxat mantenia el vidre d'una peça quan es trencava per un impacte.^[52]Vegeu Vidre laminat.
• 1903. El carrosser anglès Hooper fabrica una carrosseria sobre base Daimler per al príncep de Gal·les.^[53]
• 1904. P.D.Yakovlev, famós constructor rus de cotxes de cavalls, va fundar una empresa per a fabricar carrosseries d'automòbil amb 180 artesans experts.^[54]
• 1909. El cotxe matrícula de Barcelona B-422 fou carrossat per Francesc Capella Vilanova, fundador de Carrocerías Capella a Barcelona el 1852.^[55]
• 1913. Hudson 54 Model Saloon. Primer automòbil construït en sèrie amb carrosseria tancada.^[56]

Cap al 1810 està documentat l'ús de caravanes tirades per cavalls per alguns circs ambulants europeus. Els romanís d'Anglaterra i Irlanda adoptaren ràpidament aquesta mena de caravanes, millorant el seu disseny i fent-les més petites. Les encarregaven a carrossers del país corresponent.Paral·lelament, a partir de cavalls no aptes per a l'exèrcit (molt més econòmics), desenvoluparen una raça de cavalls de tir ideals per a les seves necessitats.

• Des del punt de vista de la carrosseria foren l'antecedent de les modernes caravanes i autocaravanes.
• Un complement típic era una estufa de ferro colat amb una xemeneia.^[57][58][59]
• L'any 1893 a Chicago hi va haver una exposició de caravanes romanís i va guanyar el primer premi una caravana anglesa construïda per a James Stanley, rei de la tribu Stanley.^[60]

Amédée Bollée fou un fonedor de campanes pioner dels automòbils de vapor. Les carrosseries dels seus vehicles mostren una gran semblança amb les dels cotxes de cavalls de la seva època.^{[61][62][63][64]}

• El model “La Mancelle” fou construït en petita sèrie amb 50 exemplars venuts.
• El model “La Nouvelle” fou un dels primers automòbils amb habitacle tancat.
• L'any 1895 “La Nouvelle” va participar en la cursa París-Bordeus-París, acabant la prova en la novena posició i última. Fou el darrer cop en que un cotxe de competició aniria equipat amb una comuna inodora.^[65]

L'any 1922 l'enginyer nord-americà Kinston Forbes va publicar un llibre sobre la fabricació de carrosseries d'automòbils, amb més de 600 il·lustracions.^[66]

• L'obra tracta els aspectes més importants del tema sense oblidar l'estudi d'alguns “accessoris” com les frontisses i els panys de les portes.
• Un capítol important està dedicat a la tendència dels constructors cap a les carrosseries tancades, fins aleshores limitades als models més cars per motius de cost.

^[67]

Carrocerías Costa (Terrassa). Seat 800 de 4 portes.^[68]

^[69]

Fill de Joan Serra, carrosser de cotxes de cavalls, Pere Serra seguí el negoci familiar des de ben jove. Amb l'aparició dels primers automòbils, els tallers de carrosseria començaren a adaptar la seva activitat als nous temps i els carrossers d'automòbils començaren a proliferar a Barcelona, especialment d'ençà de la dècada de 1920, quan els fabricants d'automòbils venien els seus xassís motoritzats i el client triava el tipus de carrosseria que volia.^[70]

Pere Serra va començar a destacar en aquesta tasca a l'època de la postguerra, tot renovant els pocs cotxes que circulaven aleshores -bé importats o bé exemplars d'abans de la guerra civil espanyola recuperats i arranjats per tal que seguissin circulant. Durant les dècades de 1950 i 1960, dels tallers de Pere Serra en van sortir cotxes tan espectaculars com el Pegaso Z-102 Spider.

^[71]

• Brewster & Co.
• Budd Company
• Harley Earl
• Fisher Body

• Fleetwood Metal Body

• LeBaron Incorporated

• 
  Isotta Fraschini 1928
• 
  Duesenberg 1929
• 
  Pierce-Arrow 1931
• 
  Marmon 1932
• 
  Packard 1936
• 
  Lincoln 1938
• 
  Packard 1941
• 
  Packard 1941
• 
  Chrysler Newport 1941
• 
  Chrysler Thunderbolt 1941

• Rollston

• SSZ Motorcars

^[72]

• 
  Bucciali TAV 8 (1930) Blackhawk Automobile Museum
• 
  Hispano-Suiza J12 (1935).
• 
  Hispano-Suiza H-6C 3 Dubonnet 160c (1937).

Serafino Allemano.^[73]

Marcello Alessio^[74][75]

^[76]

^[77]

• Filial a Catalunya: Italdesign Giugiaro Barcelona SL

^[78][79]

Aquesta firma basava la construcció de les carrosseries en el contraplacat de fusta, segons un sistema particular patentat que permetia elements molt lleugers. Cada carrosseria monobuc s'unia al xassís per tres punts, amb blocs de goma que permetien absorbir les deformacions del xassís sense forçar la carrosseria.^[80]

^[81]

^[82][83]