4 de 8

És un castell que va ser assolit al segle xix, durant la primera època d'or dels castells per part de les dues colles de Xiquets de Valls, aproximadament durant el segon quart de segle. Aquesta construcció va anar adquirint força i popularitat pel rodatge de castellers de tronc que fomentava entre les agrupacions vallenques, sent doncs notablement regular a les places durant tota la resta del segle xix. Fins i tot arribà a ser considerat més difícil que el 3 de 8, tot plegat a causa de la dificultat per trobar prou camises capaçes de pujar-hi.

Amb el període de decadència va acabar sent l'últim castell important en perdre's, el darrer dels quals se'n sap que fou assolit al 1908. Altres estructures com el 3 de 8, el 2 de 7 o el pilar de 6 es perderen diversos anys abans.

El primer 4 de 8 carregat aconseguit durant la renaixença castellera, fou realitzat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls el 28 d'agost de 1932 a L'Arboç, essent aquest el primeríssim intent d'un castell de la gamma de vuit després de gairebé tres dècades.^[3][4] Pocs dies després per Sant Fèlix el coronava la Colla Nova de Valls, de mode que es fomentà un potent signe de la recuperació castellera.

La Nova de Valls descarregaria el primer des de la temporada 1908 durant la diada de Sant Fèlix de 1933, aconseguint una fita de gran importància per a la consolidació de la gamma de vuit. Des d'aquest èxit, la Nova seria la clara dominadora del 4 de 8 fins a arribar a la Guerra Civil (1936-1939); descarregant-ne 14, carregant-ne 3 i deixant en intent 7 entre 1932 i 1936. El primer castell de vuit no vallenc efectuat amb èxit es pogué veure carregat amb la temporada 1935, a càrrec dels Mirons del Vendrell, i fins i tot fou provat per la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona puntualment, tot i que acabà en intent.

Cal destacar l'alta accidentalitat del 4 de 8 entre 1932 i 1936, car un 55'3% de les proves acabaren en intent i un 12'8 en carregada, deixant una potent taxa de caigudes. Només un 31'9% foren descarregats, i quasi majoritàriament per part de la Nova de Valls (14 de 15). Per altra banda, cal subrallar que no es va efectuar cap intent desmuntat, sent un castell al qual no se li atorgava possibilitat de retrocès.

El conflicte bèl·lic viscut a escala nacional va minvar radicalment el nivell del panorama casteller de l'època, i quantioses estructures van desaparèixer a conseqüència de tal guerra; entre elles, el 4 de 8. Començat el xoc armat, ja no es veuria cap carro gros fins a arribar a la temporada 1939. Durant la diada de Sant Fèlix, celebrada el 30 d'agost de 1939 a Vilafranca del Penedès, els Nens del Vendrell van fer el primer intent de 4 de 8 sense carregar-lo.^[5]

El panorama casteller vallenc també es va veure greument afectat, i les dues entitats de Valls van ser forçades a unir-se sonta una mateixa colla fusionada, els Xiquets de Valls, que seria més coneguda com La Barreja (1939-1947). Tot i haver tal ambient conflictiu, la fusió va facilitar el manteniment d'un nivell tècnic potent al poble, i un dels efectes fou l'assalt exitòs al 4 de 8; el primer 4 de 8 carregat i descarregat amb posterioritat a la Guerra Civil espanyola fou obra de la Colla dels Xiquets de Valls el 4 de setembre de 1939, a Torredembarra.^[6] La vila torrenca seria la seu dels dos únics 4 de 8 de tota la Postguerra, a la diada de Santa Rosalia de 1939 i 1941.

Els Nens del Vendrell carregaren aquest castell l'any 1945 i el descarregaren l'any 1946. A partir d'aleshores es veurien quatres de vuit amb certa regularitat, sent un dels ingredients essencials per a la lenta recuperació del Món Casteller.

Passada la Postguerra, i fins a arribar als anys 80, el 4 de 8 es va posar al punt de mira de nombroses colles del moment, convertint-se en un repte que donava categoria. Tinguem en compte que era un dels majors reptes que es podien dur a plaça durant tal cronologia, sent un símbol de la lenta revifalla castellera que s'allargaria fins a 1980.

A la fase final dels anys 40 i fins a la dècada de 1970 el creixement del carro gros va ser pausat i lent: La Muixerra de Valls (1947-1964) el va carregar i descarregar ràpidament per les festes de Sant Josep el 19 de març de 1947, poc després de la seva formació. El 23 de setembre de 1947 els Xiquets de Tarragona, o més coneguts com a Vella de Tarragona (1926-1970), el descarregarien a la seva ciutat sense haver-ne carregat cap prèviament. Es convertien així en la primera colla tarragonina en efectuar una estructura de vuit pisos. La Colla Vella dels Xiquets de Valls el carregà el 30 d'agost de 1954, en la diada de Sant Fèlix, i el descarregà quatre anys després a la mateixa diada, el 30 d'agost de 1958.^[7] Els Xiquets de Sant Magí l'arribaren a carregar per Santa Tecla, el 23 de setembre de 1954. Els Castellers de Vilafranca el carregaren per primera vegada el 12 d'octubre de 1969 i el descarregaren el 30 d'agost de 1971. La Colla Joves Xiquets de Valls, refundada el 1971 rere la desaparició de La Muixerra el 1964, aconseguiria carregar el 4 de 8 el 30 d'agost de 1972 a Vilafranca i el descarregà el 15 d'agost de 1975 a la Bisbal del Penedès. Els Bordegassos de Vilanova el carregaren e 28 d'octubre de 1979 a casa seva.

A partir dels anys 80 el 4 de 8 vauria una ampliació de les seves fronteres, visquen un creixement sense cap tipus de precedents. Entre 1980 i 1999 un total de 21 entitats diferents arribarien a fer l'aleta al carro gros, tot gràcies a la virtual pujada global del nivell casteller des del 1981 i a la formació de nombroses colles arréu de Catalunya.

Tanmateix, cal subrrallar i valorar molt positivament la massivitat de les xifres que presentà el castell i els seus percentatges d'èxit: En total, durant les dècades de 1980 i 1990 es van efectuar 1.988 proves de 4 de 8 per part de fins a 25 agrupacions castelleres, i en total se'n van descarregar el 70'7% (1.406), no caiguent-ne ni el 20% de les temptatives dutes a plaça. Mai s'havia visut tal magnitud no efectivitat en quant al 4 de 8, i aquestes xifres arribarien només per poder ser millorades posteriorment. Per fi el 4 de 8 s'havia arrelat completament al panorama de les torres humanes catalanes, superant fins i tot el seu respectiu historial d'èxit al segle xix.

El 5 de novembre del 2000, els Castellers de Lleida el van carregar per primera vegada i al primer intent, en la diada de la VI Diada dels Castellers de Lleida, celebrada a la plaça de la Paeria. Des del 1979, que cap altra colla no aconseguia carregar-lo al primer intent, fet aconseguit per última vegada pels Bordegassos de Vilanova.^[8]

Les úniques colles que han aconseguit descarregar el 4 de 8 en el primer intent realitzat per la colla són els Arreplegats de la Zona Universitària (9 de maig de 2009),^[9] els Moixiganguers d'Igualada (22 d'agost de 2010),^[10][11] els Margeners de Guissona (11 de setembre de 2011),^[12] els Castellers del Poble Sec (17 de novembre de 2013) i els Castellers de Badalona (25 de setembre de 2016).^[13]

Malgrat la seva envergadura, són nombroses les colles que han descarregat aquest castell:

Actualment hi ha 4 colles castelleres que han intentat el 4 de 8, és a dir, que l'ha assajat i portat a plaça però que no l'ha carregat mai. Val a dir que totes aquestes colles actualment ja no estan en actiu. La taula següent mostra la data, diada i plaça en què les colles l'intentaren per primera vegada:

El 4 de 8 amb l'agulla, també anomenat 4 de 8 amb el pilar al mig, és un castell de 8 pisos d'alçada i 4 castellers per pis, que en descarregar-se deixa al descobert un pilar de 6. L'estructura d'aquest castell és més oberta que la d'un 4 de 8 normal per tal que el pilar tingui espai a l'interior del castell. Una vegada l'enxaneta fa l'aleta a l'estructura del 4 i comença a baixar del castell, l'acotxador o la mateixa enxaneta indiferentment entra al pilar com a enxaneta i el corona. Com la resta de castells amb l'agulla, només es considera carregat quan el pilar complet resta sobre la pinya, és a dir, quan l'estructura del 4 s'ha desmuntat.

El 7 de 8 és un castell d'estructura composta de 8 pisos d'alçada i 7 persones per pis.

El 4 de 8 net és una variant del 4 de 8 normal que es fa sense el suport de la pinya. Com la resta de castells sense pinya, es tracta d'un castell que no se sol veure a les places, ja que les colles el fan a l'assaig com a prova per preparar el mateix castell amb un pis superior, el 4 de 9 sense folre. D'aquest manera, els primers a fer-lo en època moderna foren els Minyons de Terrassa abans d'afrontar-lo amb un pis més el 20 de novembre 1994 en la XVI Diada dels Minyons de Terrassa, castell que finalment quedà en un intent.^[39]