Capsulitis adhesiva de l'espatlla
La capsulitis adhesiva de l'espatlla, també coneguda com a espatlla glaçada o espatlla congelada (entre altres denominacions),[a] és un trastorn que s'associa amb rigidesa de l'espatlla i, en menor grau, dolor.[2] Hi ha una pèrdua de la capacitat de moure l'espatlla, tant voluntàriament com involuntària, en múltiples direccions,[2][3] especialment en la rotació externa.[4] L'espatlla en si, però, generalment no fa mal quan es toca.[2] També se sol produir una pèrdua de múscul al voltant de l'espatlla.[2] L'inici és gradual al llarg de setmanes a mesos.[3] Rarament es pot complicar amb una fractura d'húmer o la ruptura del tendó del bíceps.[3]
  | |
| Tipus | connectivopatia, periartritis escapulohumeral, capsulitis i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | reumatologia |
| Classificació | |
| CIM-11 | FB53.0 |
| CIM-10 | M75.0 |
| CIM-9 | 726.0 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 34114 |
| MedlinePlus | 000455 |
| eMedicine | 1261598 |
| UMLS CUI | C0311223 i C0311223 |
| DOID | DOID:14188 |
La causa en la majoria dels casos és desconeguda.[2] Aquest trastorn també pot ocórrer després d'un traumatisme o una cirurgia a l'espatlla.[3] Els factors de risc inclouen la diabetis i l'hipotiroïdisme.[2] La capsulitis adhesiva va ser cinc vegades més freqüent en pacients diabètics que en el grup control, segons una metaanàlisi publicada el 2016.[4]El mecanisme subjacent implica inflamació i formació de cicatrius.[3][5] El diagnòstic es basa generalment en els símptomes de la persona i en un examen físic.[2] El diagnòstic pot ser recolzat per una ressonància magnètica.[2]
Aquest trastorn sol requerir fisioteràpia, pot millorar amb el temps, però això pot trigar diversos anys.[2] Tot i que es poden provar diversos tractaments, com ara els AINE, i la injecció a l'articulació de l'espatlla de glucocorticoides, no està clar quin és el millor.[2] Es pot suggerir la cirurgia per a aquells que no milloren després d'uns mesos.[2] Al voltant del 4% de les persones estan afectades.[2] És més freqüent en persones de 40 a 60 anys i en dones.