Tipus | cançoner medieval ![]() |
---|---|
Fitxa | |
Autor | valor desconegut ![]() |
Llengua | occità antic ![]() |
Publicació | segle XIII ![]() |
El Cançoner de Sant Joan de les Abadesses o Cançons de Sant Joan de les Abadesses[1] són dos folis solts que contenen quatre composicions anònimes del segle xiii, amb l'interès particular de contenir també la corresponent notació musical en notació lorenesa (o messina).
Els estudiosos creuen que la mateixa mà que copià els documents notarials és la que copià les cançons.[2] La notació lorenesa és excepcional que s'usi en l'àmbit català i, per tant, es creu que la còpia de les cançons es va fer a partir d'un altre manuscrit del qual es desconeix l'origen.[3]
Els folis, que havien estat a la coberta d'un manual notarial de l'Arxiu parroquial de Sant Joan de les Abadesses, foren coneguts per Mn. Higini Anglès que comentà i edità parcialment les poesies en la seva obra de 1935 La música a Catalunya fins al segle xiii. Després, i en el context de la guerra i post-guerra, els folis es donaren durant molt de temps per perduts, tot i que se'n publicaren estudis basats en reproduccions fotogràfiques que es conservaven a l'Arxiu Mas (Fundació Amatller). En els anys 90 es constatà que els folis eren a la Biblioteca Nacional de Catalunya i es restauraren i enquadernaren adequadament (1992) i es catalogaren amb la signatura Ms. 3871. El manuscrit és accessible a Memòria Digital de Catalunya.[4]
A més de l'edició parcial d'Anglès (que no inclou la darrera peça, que considerava incompleta), hi ha hagut edicions integrals, fetes sobre les reproduccions fotogràfiques, de Fernández de la Cuesta / Lafont (1979) i Bond (1985). L'edició d'I. de Riquer (2003) és feta ja sobre el manuscrit.
Les peces, particularment Ara lausetz, han estat enregistrades en diverses ocasions per part de grups de música especialitzats en música antiga.
Les quatre peces que s'hi troben són: S'anc vos ame, era·us vau desaman (P.-C. 461,215c;[5] Si alguna vegada us he estimat, ara ja no us estimo), Amors, merce no sia (P.-C. 461,20b; Amor, no hi ha compassió), Ara lausetz, lauset, lauset (P.-C. 461,24a; Ara accepteu, accepteu, accepteu) i Era·us preg (P.-C. 461,251b; Ara us prego). Són peces que no han estat transmeses per cap altre cançoner.
Les poesies són en occità trobadoresc tot i que s'hi observen catalanismes i gal·licismes; i, molt acusadament, italianismes en Amors, merce no sia. Tres d'elles són danses (Amors, merce no sia no ho és).
S'anc vos ame és una dansa de tres estrofes i una tornada. Pel contingut, d'abandonament d'una dama a qui es retreu el seu comportament, Riquer considera que es pot catalogar de desdansa,[6] ja que la dansa, segons els tractats, ha de parlar d'amor.
Amors, merce no sia és un text amb molts trets italians, també de paraules en rima, cosa que ha fet que hagi estat exclòs d'alguns repertoris de lírica trobadoresca. Es discuteix si la intenció original era d'escriure la peça en italià o si la compongué algú amb intenció de fer-ho en occità però sense dominar-lo o si ha sofert greus alteracions en la seva transmissió.[7] Té tres estrofes però falta un fragment de la segona.
Ar lausetz és una sàtira obscena sobre el comportament dels monjos. Amb un llenguatge ben explícit es convida a una bella a compartir la vida sexual dels monjos i l'abat. La forma és de dansa, amb diàleg, ja que una estrofa, la quarta, està en boca de la bella; les altres estrofes estan en boca de l'abat, menys la darrera que correspondria a un narrador extern. Consta de sis estrofes de tres versos de 14 síl·labes, amb refranh i una tornada. El text presenta francesismes.
Era·us preg és un text molt mal conservat i n'hi ha una part il·legible, tot i que la notació musical es conserva bé. Consta només d'una estrofa. S'ha discutit si és fragmentari o si realment només tenia una estrofa (queda espai en el foli on se'n podrien haver copiat més, si n'hi hagués; i hi ha altres danses conservades amb només una estrofa).[8]
S'anc vos ame, era·us vau desamanE ai razo qe no·i trob mas enjanI. Enjan i trob per mitad veramen,per q'eu nou·us deg tener negum coven;vos avetz fait lo major fallimenq'anc amiga fezes vas son aman.S'anc. ..II. Mas no·m tenjatz per vostre servidor,De vos mi part e vir mon cor aillor;s'anc me lausei, ara·n porti clamordel vostre cors fals, lausengier, truan.S'anc. ..III. Ja no·m tenrez mais en vostre poderc'aisi vos veg baxar e decaer;en altr'ai mes mon sen e mon saber:joveneta qe non a pel ferran.S'anc. .. | Si alguna vegada us he estimat, a hores d'ara ja no us estimo i tinc raó perquè (amb vós) no hi trobo més que engany.I. Veritablement, que trobo engany per part vostraPer la qual cosa ja no tinc cap mena de compromís amb Vós;heu comès la falta més granque mai una dama ha comès contra el seu amant.Si alguna vegada...II. I no em considereu ja servidor vostre,De vós me'n separo i dirigeixo el meu cor cap una altra banda;Si mai en vaig estar orgullós, ara denuncioEl vostre fals cor, mentider, i truà.Si alguna vegada...III. Mai més en tindreu en el vostre poderperquè us veig davallar i caure en la vostra vàlua;he posat en una altra dama el meu sentiment i la meva intel·ligència:una noia joveneta que no té el cabell gris.Si alguna vegada... |
Versus Carstina di delebitur iniquitas terre.]Et regnavit super nos salvator mundi.] | |
Antifona Optimam partem elegit sibi María, quae nonauferetur ab ea in eternum. | |
Magnificat et Gloria Magnificat anima mea DominumEt exultavit spirtiuts meus in Deo Salutati meoGloria Patri et Filio et Spiritui SanctoSicut erat principio et nunc et semper etsaecula saeculorum amen. | |
Ara lausetz, lauset, lausetli comandamen l'abbetI. Bela, si vos eravatz moina de nostra maisoa profit de totz los moines vos pendriatz liuraso;Mas vos non estaretz, bela, si totz jorns enversa no;Zo dix l'abbet.Ara lausetz...II. Bela, si vos voliatz en nostr'orden remanir,gras capos ne grosses oches no·us poirian falir;mas a vos convenra, bela, ab totz los monges jazirez ab l'abbet.Ara lausetz...III. Er nos em qatre vint moines tuit d'una religio,e qan l'uns fa tort a l'altre ab gran verges nos batom:mas vos non seretz batuda si de colps de cuilos no.Zo dix l'abbet.Ara lausetz...IV. Si vos ez qatre vint moines, jo vulria mais de cen,E serai ne fort irea si no·us ren totz recreenz;Levarai vos la quintena, firetz tuitx ardi(a)menAb vostr'abbet.Ara lausetz...V. Bela, anuit intraretz dinz en nostre dormitor;de cincanta qatre moines vos en farem cobertor;non ausirez sein ne clotxa si de vits serjornatz no,Zo dis l'abbet.Ara lausetz...Ara n'intra nostr'amia ab los fraires el dormitor,[ab cincanta catre moines qe·n volon far de cobertor;ja on exira la bela tro qe dessus e desorli don l'abbet.Ara lausetz... | Ara accepteu, accepteu, accepteul'ordre de l'abat.I. Bella, si vós fóssiu monja de la nostra casaen profit de tots els monjos rebríeu el vostre sou;però, bella, de tot això no en rebreu res si no hi poseu el cul,això diu l'abat.Ara accepteu...II. Bella, si volguéssiu romandre en la nostra ordrenos us han de faltar ni capons grassos ni grans oques;però, bella, caldrà que jagueu amb tots els monjosi amb l'abat.Ara accepteu...III. Ara som vuitanta monjos, tots de la mateixa religió,i quan un fa tort a l'altre, ens colpegem amb grans vergues;però vós no sereu batuda si no és a cops de collons,això diu l'abat.Ara accepteu...IV. Si sou vuitanta monjos, jo en voldria més de cent,i m'enfadaré molt si no us deixo rendits a tots plegats;us aixecaré la quintana i vosaltres colpejareu valentamentamb el vostre abat.Ara accepteu...V. Bella, aquesta nit entrareu en el nostre dormitori,i us fareu un cobrellit de cinquanta-quatre monjos;no sentireu sons de campanes ni campanetes sinó de caralls eixorivits,això diu l'abat.Ara accepteu...Ara entra la nostra amiga amb els frares al dormitori,amb els cinquanta-quatre monjos que li volen fer de cobrellit;no en sortirà la bella fins que per davant i per darrereno li hagi donat l'abat.Ara accepteu... |
La quintana era una figura que representava un cavaller i s'havia de colpejar en exercicis d'entrenament cavalleresc
Amors, merce no siano t'i abandonasses,qe lo meu cor desiamembrando me portases.IE no ne crederiaqe t'amor me falsassesne a la vita miaper altre (me) camjasses.IIEncara no me desperede la tu'amistate;pro no te poriria farfalsa desleialtatea l'amor q·eu te port, bela, pena d'umilitate.Amors, merce no sia...IIIE se·l tempo no m'enganaqe viva longamente,ben serai fors d afanade pen'e de turmente.Amors, merce no sia...IVA buca per un bello risoDeus laxa lo·m crederequ·eu vauc en paradisoe eis fors de periloAmors, merce no sia... | Amor, que no hi hagi compassiósi no t'hi abandonessis.és el que el meu cor desitja,recordant el que m'hauries portat.II per això jo no creuriaque el teu amor fos fals,ni que al llarg de la meva vidaem canviessis per un altre.IIEncara no em desesperode la teva amistatla falsa deslleialtata l'amor que jo et portono et portaria cap benefici, bonica, plena d'humilitat.Amor, que no hi hagi compassió...IIII si el temps no m'enganyaque visqui per molt anysque jo bé estaré lliurede penes i de turments.Amor, que no hi hagi compassió...IVPer un bell somriure en els seus llavisDéu em deixà creureque vaig al paradísi que en surto fora de perill.Amor, que no hi hagi compassió... |