C. A. R. Hoare
Sir Charles Antony Richard Hoare FRS FREng[1] (nascut l'11 de gener de 1934),[2] conegut normalment com a Tony Hoare o C. A. R. Hoare, és un informàtic britànic. Va desenvolupar l'algorisme d'ordenació quicksort els anys 1959/1960.[3] També va desenvolupar la lògica de Hoare per verificar la correctesa dels programes, i el llenguatge formal "processos comunicants seqüencials" (CSP) per especificar les interaccions de processos concurrents (inclòs el problema del sopar de filòsofs) i va inspirar el llenguatge de programació occam.[4][5][6][7][8]
Biografia
Va néixer a Colombo, Ceilan (ara Sri Lanka) de pares britànics. El seu pare era funcionari colonial i la seva mare era filla de l'amo d'una plantació de te. Hoare es va educar a Anglaterra en internats d'Oxford (Dragon School) i Canterbury (King's School).[9] Després va estudiar Clàssiques i Filosofia ("Greats") al Merton College, de la Universitat d'Oxford.[10] Quan es va llicenciar, el 1956 va fer el servei militar de 18 mesos a la Royal Navy,[10] on va aprendre rus.[11] Va tornar a la Universitat d'Oxford el 1958 per estudiar un postgraduat en Estadística,[10] i allà va començar a programar ordinadors, aprenent Autocode.[12] Després va anar a la Universitat Estatal de Moscou com a estudiant d'intercanvi del British Council,[10] on va estudiar traducció automàtica amb Andrey Kolmogorov.[11]
El 1960, va tornar de la Unió Soviètica i va començar a treballar a Elliott Brothers,[10] Ltd, una petita empresa de fabricació d'ordinadors, on va implementar ALGOL 60 i va començar a desenvolupar algorismes importants.[13][14] El 1968, va passar a treballar de professor d'Informàtica a la Queen's University de Belfast, i el 1977 va tornar a Oxford com a professor d'Informàtica per liderar el grup de recerca en programació al laboratori de computació d'Oxford (avui en dia, departament d'Informàtica de la Universitat). Ara n'és professor emèrit, i també és investigador principal a Microsoft Research de Cambridge, Anglaterra.
La feina més significativa de Hoare ha estat en les següents branques: els seus algorismes d'ordenació i selecció (Quicksort i Quickselect), la lògica de Hoare, el llenguatge formal processos comunicants seqüencials (CSP), que s'utilitza per especificar les interaccions entre processos concurrents, l'estructuració dels sistemes operatius utilitzant el concepte de monitor, i l'especificació axiomàtica dels llenguatges de programació.[15][16]
El 1982, fou escollit Fellow of the Royal Society.[17] El 2005, també fou escollit Fellow[1] (FREng) de la Royal Academy of Engineering.[1]
Bibliografia
- O.-J. Dahl, E. W. Dijkstra i C. A. R. Hoare. Structured Programming. Academic Press, 1972. ISBN 0-12-200550-3. OCLC 23937947.
- C. A. R. Hoare (1985). Communicating Sequential Processes. Prentice Hall International Series in Computer Science. ISBN 978-0131532717 (hardback) or ISBN 978-0131532892 (paperback). (Available online at http://www.usingcsp.com/ in PDF format.)
- C. A. R. Hoare i M. J. C. Gordon. Mechanised Reasoning and Hardware Design. Prentice Hall International Series in Computer Science, 1992. ISBN 0-13-572405-8. OCLC 25712842.
- C. A. R. Hoare i He Jifeng. Unifying Theories of Programming. Prentice Hall International Series in Computer Science, 1998. ISBN 0-13-458761-8. OCLC 38199961.
Referències
Enllaços externs
- Bowen, Jonathan (2006-09-08). «Oral History of Sir Antony Hoare». Hoare (Sir Antony, C.A.R.) Oral History, CHM Reference number: X3698.2007 (Computer History Museum). Consulta: 2014-04-18.
- Oral history interview with C. A. R. Hoare at Charles Babbage Institute, University of Minnesota, Minneapolis.
- L'article clàssic sobre monitors