Cúmul del pessebre

Messier 44, també conegut amb els noms de Cúmul del Pessebre, Praesepe (del seu nom en llatí), M44 o NGC 2632, és un cúmul obert de la via Làctia en la constel·lació de Càncer. El cúmul fou identificat per Àratos de Soli en el 260 aC i també fou obervat per Galileu en 1610 qui va poder distingir per primera vegada les estrelles individuals que el componen.

Cúmul del pessebre
Tipus	cúmul obert
Descobert per	Arat[1]
Data de descobriment	260 aC[1]
Constel·lació	Cranc
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	607 a. ll. [2] 187 pc [3]
Radi	7,5 a. ll.[4]
Magnitud aparent (V)	3,1 (banda V)[5]
Diàmetre angular	95 ′
Paral·laxi	5,371 mas[6]
Moviment propi (declinació)	−12,917 mas/a [6]
Moviment propi (ascensió recta)	−36,047 mas/a [6]
Velocitat radial	35,64 km/s[6]
Ascensió recta (α)	8h 40m 24s[7]
Declinació (δ)	19° 40' 0.12''[7]
Metal·licitat	0,16[8]
Edat estimada	0,7 mil milions d'anys[9]
Part de	Braç d'Orió
Catàlegs astronòmics
NGC	2632
M 44 (Catàleg Messier) NGC 2632 (New General Catalogue) OCl 507.0 (Catalogue of Star Clusters and Associations) Collinder 189 (Catàleg Collinder) Melotte 88 (Catàleg Melotte) C 0837+201 (Catàleg Caldwell) [KPS2012] MWSC 1527 (Global survey of star clusters in the Milky Way. III. 139 new open clusters at high Galactic latitudes)

M44 està situat a una distància de 577 anys llum. La seva edat s'estima en uns 730 milions d'anys. Un dels seus components més brillants és l'estrella Epsilon Cancri, coneguda també com a 41 Cancri. Inicialment el nom de ε Cancri es va utilitzar per a tot el cúmul. El cúmul té una magnitud global de 3.7 i apareix a l'observació com una zona de lluminositat difusa cobrint 95 minuts d'arc. Conté gran quantitat d'estrelles variables pulsants del tipus Delta Scuti, cap de les quals és fàcil d'observar pels aficionats. Entre les més de 200 estrelles que s'hi poden trobar, hi ha gegants vermelles i nanes blanques. Pels voltants i fins i tot dintre del mateix cúmul, encara que situades molt més lluny que qualsevol de les seves estrelles, pot contemplar-se un petit cúmul de galàxies disperses no gaire brillants ni grans: formen part del conjunt Coma-Lleó. Amb una lluentor feble, poden ser observades fàcilment per qualsevol telescopi mitjà equipat amb una càmera CCD o fins i tot amb fotografies de llarga exposició. Alguns exemples són NGC 2637 o IC 2388.