Cécile de Brunhoff

narradora francesa, creadora del personatge de Babar

Cécile de Brunhoff, nascuda Cécile Sabouraud a París el 16 d'octubre de 1903 i morta a Boulogne-Billancourt el 7 d'abril de 2003,[1] és una professora de piano i narradora francesa que va crear la història original de Babar.[2][3][4]

Infotaula de personaCécile de Brunhoff

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Cécile Sabouraud Modifica el valor a Wikidata
16 octubre 1903 Modifica el valor a Wikidata
9è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 abril 2003 Modifica el valor a Wikidata (99 anys)
Boulogne-Billancourt (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacimetière de La Digne-d'Aval (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Normale de Musique de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, escriptora de literatura infantil, pianista, professora de piano Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeJean de Brunhoff Modifica el valor a Wikidata
FillsThierry de Brunhoff, Laurent de Brunhoff, Mathieu de Brunhoff (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareRaymond Jacques Sabouraud Modifica el valor a Wikidata
GermansEmile Sabouraud Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: cb1bbe04-4950-4853-aaf8-d71de960368c Find a Grave: 7339584 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

Filla d'un metge dermatòleg i una mestressa de casa, aquesta pianista de formació clàssica graduada a l'Escola Normal de Música de París va estudiar piano amb Alfred Cortot i es va dedicar a l'ensenyament musical durant gran part de la seva vida.[4]

Es va casar el 1924 amb el pintor Jean de Brunhoff, amb qui tingué tres fills, Mathieu, Laurent i Thierry.[5][6][7]

Babar

Els llibres de Babar van començar un dia de 1930 amb una història que ella inventà per consolar el seu fill Mathieu, que estava malalt, i més endavant per ajudar a dormir els seus fills grans, que tenien aleshores quatre i cinc anys respectivament. Als nois els va encantar tant la història d'aquest petit elefant que havia marxat de la jungla cap a una ciutat que s'assemblava a París que la van portar al seu pare, demanant-li que els la il·lustrés. En va fer un llibre d'imatges, amb text, que va ser publicat per una editorial familiar, el Jardin des Modes.[8][n 1] Originalment, es pretenia que en la portada del llibre es presentés la autoria de la història com a deguda a Jean i Cécile de Brunhoff. Tanmateix, es va eliminar el nom d'ella; segons el seu fill Mathieu va ser per una raó de modèstia, perquè a ella li semblava que la seva aportació havia estat secundària.[4][9]

Història de Babar, el petit elefant, 1931

No obstant això, pel paper que va tenir en la gènesi de la història de Babar, moltes fonts continuen considerant-la la seva creadora.[10]

El seu marit Jean va publicar sis llibres més de Babar, que va escriure i il·lustrar, i la sèrie es va fer popular a tot el món. Després de la mort del seu pare, el 1937, Laurent de Brunhoff va continuar la tradició familiar dels llibres de Babar, dels quals n'arribaria a escriure i il·lustrar més de 40.[11]

Cécile de Brunhoff va morir el 7 d'abril de 2003 a Boulogne-Billancourt, quan estava a punt de fer 100 anys.[5] Està enterrada al cementiri de La Digne-d'Aval, a Aude.[12]

Bibliografia

Notes i referències

Valoracions

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio