Cèl·lula de Langerhans

Les cèl·lules de Langerhans, descrites per primera vegada pel patòleg alemany Paul Langerhans l'any 1868,^[1] són cèl·lules dendrítiques,^[2] abundants a la zona suprabasal de l'epidermis,^[3] presents en la còrnia perifèrica i en la conjuntiva oculars^[4] i encarregades de la presentació d'antígens;^[5] en les quals hi ha uns grans grànuls anomenats grànuls de Birbeck^[6] formats per l'activitat inductora del receptor transmembrana langerina.^[7] Fins a mitjans de la dècada de 1960 no va ser identificat el seu paper en la resposta immunitària innata^[8] contra la radiació ultraviolada,^[9] microorganismes patògens^[10] o substàncies químiques nocives.^[11] Anys més tard, fou descoberta la particular funció defensiva exercida per aquestes cèl·lules davant determinades infeccions víriques^[12] i bacterianes.^[13] S'originen en el moll d'os, el factor de creixement transformant beta-1^[14] és el principal regulador de la seva proliferació^[15] i en estat estacionari o inactiu tenen la capacitat d'autoregenerar-se amb independència de l'hematopoesi normal.^[16] Les cèl·lules de Langerhans primordials adultes deriven principalment dels monòcits creats pel fetge fetal i, en menor mesura, dels macròfags primitius procedents del sac vitel·lí extraembrionari.^[17]

Són cèl·lules arrodonides, amb un nucli dens excèntric de forma dentada, abundant citoplasma PAS-positiu lleugerament eosinòfil i prolongacions llargues i primes. Mostren positivitat immunohistoquímica al cúmul de diferenciació CD1a^[18] i negativitat a la macrosialina,^[19] una característica que permet distinguir-les dels macròfags.^[20] L'exposició crònica a la radiació solar pot alterar les seves funcions i afavorir la carcinogènesi epidèrmica.^[21] Normalment les cèl·lules de Langerhans es troben a la pell^[22] i als ganglis limfàtics,^[23] però en cas d'histiocitosi se les pot trobar també en altres òrgans,^[24] con ara els pulmons,^[25] el cor,^[26] els ossos,^[27] el tracte gastrointestinal,^[28] els genitals femenins,^[29] l'ull,^[30] el fetge,^[31] la glàndula tiroide,^[32] el tim^[33] o el cervell.^[34] Estan involucrades en la patogènesi del càncer bucal escatós,^[35] del timoma ectòpic amb estroma limfoide,^[36] del càncer de pell no melanocític,^[37] del carcinoma laríngic de cèl·lules escatoses,^[38] del limfoma cutani de cèl·lules T (micosi fungoide),^[39] d'alguns tipus de colesteatoma,^[40] de la psoriasi,^[41] de la granulomatosi pulmonar homònima,^[42] del granuloma eosinofílic solitari ulnar,^[43] del granuloma eosinofílic orbitari,^[44] de la disgènesia reticular (una malaltia congènita i hereditària autosòmica recessiva que afecta la immunitat i que és una de les causes d'immunodeficiència combinada greu),^[45] de certs casos de malaltia periodontal^[46] i d'hematopoesi extramedul·lar cutània neonatal,^[47] de la dermatitis crònica,^[48] de la dermatitis de contacte al·lèrgica,^[49] del queratoacantoma,^[50] de l'estomatitis aftosa recurrent,^[51] de determinats fibromes odontogènics^[52] del liquen esclerós vulvar,^[53] del liquen pla oral^[54] i cutani,^[55] de certs histiocitomes fibrosos malignes secundaris,^[56] de la leucèmia limfoblàstica aguda en alguns individus^[57] i de les malalties de Hashimoto-Pritzker,^[58] de Hand-Schüller-Christian^[59] o de Letterer–Siwe.^[60] Rarament, un quadre d'asma incontrolada és la primera manifestació de la histiocitosi de cèl·lules de Langerhans.^[61]

En un individu sa representen entre un dos i un quatre per cent de la població cel·lular epidèrmica^[62] i la seva densitat, depenent de la zona corporal on es trobin ubicades, oscil·la entre les dues-centes i mil cel·lules/mm2.^[63] Amb l'edat, el seu nombre i funcionalitat immunitària disminueixen,^[64] fent la pell més procliu a patir infeccions i/o al desenvolupament de lesions neoproliferatives de gravetat diversa.^[65] Algunes d'elles, molt singulars, són la variant no calcificada i rica en cèl·lules de Langerhans del tumor odontogènic epitelial calcificant^[66] i la neoplàsia nodal de cèl·lules de Langerhans.^[67] El sarcoma homònim és una neoplàsia maligna agressiva i poc habitual,^[68] que de vegades es desenvolupa a partir d'una histiocitosi prèvia d'aquest determinat tipus cel·lular.^[69] Pot ser localitzat^[70] o multifocal.^[71] Excepcionalment, el tumor infiltra l'interior de l'ull^[72] o apareix a un gangli limfàtic axil·lar,^[73] a la bufeta urinària^[74] o a l'arrel de la llengua.^[75] Les lesions cutànies produïdes per aquest tipus de sarcoma responen bé i de manera duradora al tractament radioteràpic.^[76] El carcinoma broncogènic associat a la histiocitosi X pulmonar és una malaltia inusual de lenta progressió^[77] que afecta predominantment a adults fumadors.^[78]