Bruno Capinan

Capinan va iniciar la seva carrera artística el 2004, però no va publicar el primer àlbum fins al 2010, amb l'impactant Gozo.^[1] El 2016 va llançar Divina Graça,^[2][3] el tercer i, fins a aquell moment, el seu treball més ovacionat. Va ser produït pel carioca Domenico Lancellotti i gravat al Canadà,^[4] i va tenir la participació del músic Bem Gil. Divina Graça va projectar la carrera de Bruno Capinan al Brasil i a l'exterior, rebent cobertura en el diari francès Libération,^[5] en el britànic The Guardian^[6] i en la publicació estatunidenca Vice.^[7] L'èxit aconseguit va comportar que l'àlbum també s'edités al Japó, per la gravadora P-vine Records, en una edició especial amb pistes extra i una portada diferent.^[8]

El 2017 va iniciar la col·laboració amb el compositor i multi-instrumentista japonès Jun Miyake, amb qui va actuar durant la inauguració de la Japan House de São Paulo.^[9][10] Només Capinan va representar els cantants locals en l'esdeveniment, que va tenir lloc al parc d'Ibirapuera i va rebre una assistència de públic de 20.000 espectadors. El mateix any, va compondre les cançons Puntual i Alta Maré pel disc Lost Memory Theatre-act 3 del cantant nipó.^[11]

També va cedir les seves composicions a altres artistes brasilers, com el gaúcho Filipe Catto i la bahiana Marcia Castro.^[12][13]

Real va ser elegit un dels 25 millors àlbums brasilers del segon semestre de 2019 per l'Associació Paulista de Crítics d'Art.^[14] El sisè àlbum de Capinan, anomenat Tara Rara, és un LP de bossa nova queer de perspectiva no binària.^[15][16]

L'artista de Bahia viu al Canadà des dels anys 2000. S'ha declarat no-binari i els seus pronoms de preferència, en anglès, són they i them.^[17][18][19]

• 2010 - Gozo
• 2014 - Tudo Está Dito
• 2016 - Divina Graça
• 2019 - Real
• 2020 - Leão Alado Sem Juba
• 2022 - Tara Rara