Bridgmanita
La bridgmanita és un mineral de la classe dels silicats que pertany i dona nom al subgrup de la bridgmanita. Va ser anomenada l'any 2014 per Chi Ma i Oliver Tschauner en honor de Percy Williams Bridgman (1882-1961), guanyador del Premi Nobel de Física l'any 1946 pel seu treball sobre la física d'altes pressions.
 Bridgmanita | |
|---|---|
| Fórmula química | (Mg,Fe)SiO₃ |
| Epònim | Percy Williams Bridgman  |
| Localitat tipus | meteorit Tenham, Tenham Station, South Gregory, Charters Towers, Queensland, Austràlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,02(3) Å; b = 6,90(3) Å; c = 4,81(2) Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | Pnma |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2014-017 |
| Any d'aprovació | 2009 |
| Símbol | Bdm |
| Referències | [1] |
Característiques
La bridgmanita és un nesosilicat de fórmula química (Mg,Fe)SiO₃. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. És una espècie dimorfa de l'akimotoïta. Es creu que aquest mineral compon fins al 93% del mantell inferior, al voltant de 2.700 quilòmetres i per tant és probablement el mineral més abundant a la Terra.[2] Va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2014.
Formació i jaciments
Va ser trobada l'any 2009 al meteorit condrític Tenham, que va impactar a Queensland, Austràlia l'any 1879.[3] S'hi va trobar bridgmanita al meteorit en forma de cristalls de mida submicromètrica en venes foses induïdes per l'impacte.