Borís Tomaixevski
Borís Víktorovitx Tomaixevski (en rus, Борис Викторович Томашевский; Sant Petersburg, 29 de novembre de 1890 – Hurzuf, 24 d'agost de 1957) va ser un teòric del formalisme rus i historiador de la literatura russa. Va ser un membre del cercle lingüístic de Moscou i l'OPOJAZ.
| Nom original | (ru) Борис Викторович Томашевский  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 17 novembre 1890 (Julià) Sant Petersburg (Imperi Rus) |
| Mort | 24 agost 1957 (66 anys) Oursuf (Ucraïna) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Lieja (1908–1912) La Sorbona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ciència de la literatura, Ecdòtica, Pushkin studies (en)  i traducció |
| Ocupació | especialista en literatura, escriptor, traductor, textologist (en) , professor d'universitat |
| Ocupador | Casa Puixkin Universitat Estatal de Sant Petersburg State Institute of Art History (en) Biblioteca Nacional Russa |
| Membre de | |
| Alumnes | Irina Semenko (en) |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Irina Semenko (en) |
| Família | |
| Cònjuge | I. N. Medvedeva (en) |
| Fills | Zoïa Borissovna Tomachevskaïa (fr) |
Tomaixevski va rebre formació en estadística i enginyeria elèctrica a Lieja i París.[1] Es va incorporar a l'Institut d'Història d'Art el 1921, però més tard es va traslladar a la Casa Puixkin, on va dirigir el departament de manuscrits entre 1946 i 1957 i el departament d'estudis de Puixkin el 1957. Va ser involucrat en l'elaboració del Diccionari Uixakov i va supervisar les primeres edicions soviètiques de Puixkin i les obres completes de Fiódor Dostoievski. També va ajudar a establir el Museu Puixkin de Hurzuf, un poble costaner de Crimea, on va morir i va ser enterrat.[2]
La seva monografia Teorija literatury. Poetika (Leningrad, 1925),[3] va ser la primera exposició sistemàtica de la doctrina formalista. Tomaixevski distingeix tres actituds en la investigació literària: la històrica, la teòrica i la normativa, que es consolidarien posteriorment en la història, la teoria i la crítica literària.[4] Un altre important treball teòric és The Writer and the Book: An Outline of Textology (1928). Estava especialment interessat en la teoria de la versificació. En els seus estudis mètrics, seguint els passos d'Andrei Beli, va aplicar procediments estadístics per a l'estudi de la poesia russa[5] i va tenir èxit en «elevar la versificació a una ciència quantificada».[6]