Bixbyita-(Mn)
La bixbyita-(Mn) és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom de Maynard Bixby (1853-1935), prospector, miner i distribuïdor de minerals de Salt Lake City, Estats Units, qui va recollir i facilitar els primers exemplars per al seu estudi.
 Bixbyita-(Mn) | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mn3+ 2O₃ |
| Epònim | Maynard Bixby |
| Localitat tipus | Maynard's claim (Pismire Knolls), Thomas Range, Comtat de Juab, Utah, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.03 |
| Dana | 4.3.7.2 |
| Heys | 7.19.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 9,411Å; |
| Grup puntual | m3 (2/m 3) - diploide |
| Grup espacial | grup espacial 206 |
| Color | negre |
| Macles | en {111}, de penetració |
| Exfoliació | imperfecta en {111}, en traces |
| Fractura | irregular, desigual |
| Duresa | 6 a 6,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4,945 g/cm³ (mesurada); 5,031 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Impureses comunes | Al, Mg, Si, Ti |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Any d'aprovació | 1897 |
| Símbol | Bxb-Mn |
| Referències | [1] |
Característiques
La bixbyita-(Mn) és un òxid de fórmula química Mn3+
2O₃. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 6,5. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, que va ser redefinida l'any 2021 com la part dominant de Mn3+ de la sèrie de la bixbyita, amb una fórmula ideal Mn₂O₃.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bixbyita-(Mn) pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta l'any 1897 a Maynard's claim, al Comtat de Juab, a Utah (Estats Units), en cavitats litofisals en riolites, on sol trobar-se associada a altres minerals com: topazi, sanidina, quars, pseudobrookita, hematites i beril. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat a la Vall de Ribes, al Ripollès (Girona).
Referències
