Bisbat de Lübeck

La diòcesi original fou fundada vers 970 per l'emperador Otó I a la Marca dels Bil·lungs o Marca Bil·lunga a Oldenburg de l'Holstein (Aldinborgo Starigard), l'antiga capital de la tribu pagana dels wagris. Oldenburg fou llavors una diòcesi sufragània de l'arquebisbat de Bremen, destinada a cristiniatzar als obotrites. Tanmateix durant la revolta eslava de 983, els wagris es van lliurar de la supremacia Imperial i el 1038, els bisbes van ser impedits d'entrar a la seva diòcesi. El 1052, les diòcesis de Ratzeburg i Schwerin se segregaren d'Oldenburg i cap bisbe no s'hi va nomenar després de 1066.

Després que el comte saxó Enric de Badewide hagués fet campanya a Wàgria a l'est de la frontera (limes) de Saxònia el 1138/39, un nou bisbe d'Oldenburg, Vicelinus fou nomenat el 1149. Enric el Lleó, duc de Saxònia, ca traslladar la seu de la diòcesi d'Oldenburg a Lübeck el 1160. Quan el ducat de Saxònia es va dissoldre amb la deposició d'Enric el 1180, el bisbat va obtenir immediatesa imperial i va passar a ser un estat de l'Imperi (reichsunmittelbar), un principat-bisbat.

Els conflictes van sorgir després que la ciutat de Lübeck guanyés immediatesa imperial el 1226; el territori de l'estat eclesiàstic es va centrar al voltant d'Eutin, ciutat que el 1309 va esdevenir la residència dels bisbes.

El bisbat no va intentar combatre la Reforma Protestant. El 1531 la ciutat lliure de Lübeck, a instàncies de Johannes Bugenhagen, s'havia tornat protestant, i va impedir la predicació catòlica a la part de la diòcesi de Lübeck sota domini de la ciutat. I el 1535 el capítol de la catedral de Lübeck i subsegüent tots eles seus territoris diocesans adoptaren la confessió luterana. El príncep-bisbe va passar a ser elegit pel Capítol; des de 1586, tots els administradors del principat-bisbat foren membres de la casa de ducs de Holstein-Gottorp una branca de la casa d'Oldenburg. Després de la pau de Westfàlia de 1648, Lübeck fou un dels dos principats-bisbats protestants de l'Imperi (juntament amb Osnabrück, que era alternativament dirigit per un bisbe protestant i un bisbe catòlic).

Amb el Reichsdeputationshauptschluss de 1803, el principat-bisbat fou secularitzat i mediatotzat i va esdevenir el Principat de Lübeck que fou donat al Ducat d'Oldenburg, del qual l'últim príncep-bisbe, Pere I de Holstein-Gottorp era també príncep regent. El 1803 el principat comprenia 9,5 milles quadrades alemanyes amb 22.000 habitants i la seva capital era Eutin.

Entre 1810 a 1814 el principat fou annexionat a França com a part del departement de les Boques de l'Elba, abans que fos restituït al Ducat d'Oldenburg. El Ducat d'Oldenburg, que portava el nom de la seva capital Oldenburg, compartia el seu nom amb la ciutat d'Oldenburg a Holstein, la seu original del bisbat, només per una coincidència.

Després de la Guerra Austroprussiana el 1867 el principat fou ampliat amb la batllia (abans de Holstein) d'Ahrensbök, com a compensació per reclamacions hereditàries de l'Casa d'Oldenburg a Holstein. Després que Oldenburg es convertís en una república el 1918 l'àrea de l'antic principat romania un exclavament de l'estat lliure d'Oldenburg ara anomenat "Regió de Lübeck".

El 1937 la regió fou incorporada a la província prussiana de Schleswig-Holstein per un redesplegament territorial segons l'Acta del Gran Hamburg. La Regió de Lübeck llavors va esdevenir el sistricte d'Eutin, que fou fusionat amb el districte veí d'Oldenburg a Holstein per formar el nou districte de Holstein Oriental o Ostholstein el 1970.

L'Església luterana, des de la Reforma Protestant comprèn la majoria dels habitants, romasos una entitat separada, anomenada Església Estatal Luterana Evangèlica de la Regió Oldenburgiana de Lübeck (alemany. Evangelisch-Lutherische Landeskirche des oldenburgischen Landesteils Lübeck, presidit per una personalitat de L'església estatal Luterana Evangèlica de Lübeck fins que es va fusionar amb la veïna Landeskirchen per formar l'Església Evangèlica Luterana del Nord de l'Elba el 1977.

L'estat tenia una àrea de 541 km²; la ciutat imperial de Lübeck no en feia part, i la seva única ciutat de rellevància era Eutin.

• Friedrich Wilhelm Ebeling, Die deutschen Bischöfe bis zum Ende des sechzehnten Jahrhunderts - Biographisch, literarisch, historisch und kirchenstatistisch dargestellt, vol. 1, Leipzig 1858, S. 562-589.
• Ernst Friedrich Mooyer, Verzeichnisse der deutschen Bischöfe seit dem Jahre 800 nach Chr. Geb., Minden 1854, S. 56-57.
• Hermann Grote, Stammtafeln, Leipzig 1877
• At Meyers Konversationslexikon, 4th ed., 1885-92