Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino

La diòcesi comprèn els municipis d'Assís, Nocera Umbra, Gualdo Tadino, Bettona, Fossato di Vico, Sigillo, Bastia Umbra i Cannara.

La seu episcopal es troba a la ciutat d'Assís, on es troba la catedral de Sant Rufí. A Nocera Umbra hi ha la cocatedral de Santa Maria Assumpta i a Gualdo Tadino la de Sant Benet.

El territori està dividit en 63 parròquies, agrupades en 5 vicariats.

Assís és cèlebre per ésser la ciutat natal de Sant Francesc; tots els llocs relacionats amb ell han estat preservats o transformats en santuaris. Entre aquests està la basílica de Santa Maria dels Àngels, construïda sobre el model de la basílica de Sant Pere de Roma pel Papa Pius V i sobre la Porciúncula, bressol de l'orde franciscà i on morí Francesc.

Les restes del sant es troben a la basílica papal de Sant Francesc, la primera pedra de la qual va posar-se el 25 de juliol de 1228 pel Papa Gregori IX i consagrada per Innocenci IV el 1253. La basílica està constituïda per 3 santuaris sobreposats, i és una de les primeres esglésies gòtiques d'Itàlia.

Altres esglésies de la diòcesi d'Assís són l'església Nova, construïda sobre la casa natal de Francesc i finançada pel rei Felip III d'Espanya el 1615; la basílica de Santa Clara, construïda al segle xiii i que custòdia les restes de Santa Clara, fundadora, juntament amb Sant Francesc, de l'orde de les Clarisses. El convent de Sant Damià, del qual Clara n'era abadessa, es troba per damunt de la ciutat.

La diòcesi va ser creada al segle iii. La primera predicació cristiana a Assís va ser, segons la tradició, feta per sant Crispolto, bisbe de Bettona, que patí martiri sota l'emperador Maximià. Segons la tradició, els tres primers bisbes de la seu d'Assís són tres màrtirs: Rufí, patró de la diòcesi, Vitorí i Sabí. L'existència dels bisbes Basili i Deodat és incerta.

Avenzio, el primer bisbe contrastat històricament, es troba vers el segle vi, intercedint davant Tòtil en nom dels assisiencs, evitant el saqueig de la ciutat per part de l'exèrcit ostrogot en marca contra Roma.

Molts dels bisbes successius van ser presents als diversos concilis. Al 659 el Papa Martí I requerí la presència del bisbe Aquilí al concili convocat al Laterà per formular decrets contra el Monotelisme.

En els segles vii i viii Assís va caure sota el domini dels ducs llombards, i al 773 va ser destruïda per Carlemany, qui posteriorment la reconstruiria, netejant-la d'arrians i dels que donaven suport als llombards. En aquells anys es construí la fortalesa d'Assís, augmentant el poder militar i la importància de la ciutat.

El bisbe Ugo (1036-1050) traslladà la catedral a l'església de Sant Rufí, construïda sobre on es veneraven les restes del sant.

Durant la segona meitat del segle xvi es fundà el seminari d'Assís, però no va ser fins al 1602 que trobà una seu estable, gràcies als esforços del bisbe Marcello Crescenzi.

El bisbe Giuseppe Placido Nicolini, durant l'ocupació alemanya, va amagar i protegir més de 300 jueus. Per la seva acció heroica és reconegut com a Just entre les Nacions a Yad Vashem.^[1]

La diòcesi de Tadinum va ser erigida al segle iv o al V. Segons la tradició, l'evangelització del territori és atribuïda al bisbe Felicià de Foligno. D'aquesta seu es coneixen dos bisbes: san Facondí i Gaudenci; per una carta del Papa Gregori Magne se sap que al 599 la diòcesi estava vacant i que el Pontífiex convidà el bisbe Gaudioso de Gubbio perquè elegís com a bisbe una persona idònia. Destruïda en diverses ocasions pels gots, pels llombards i, finalment, pels sarraïns, la diòcesi finalment va ser absorta per al de Nocera durant el segle xi.

Segons la tradició, la diòcesi de Nocera Umbra va ser erigida al segle v. L'historiador Lanzoni^[2] considera que la diòcesi no és anterior al segle x, i que els bisbes atribuïts a aquesta seu ho serien de la diòcesis de Nocera a Campània o a la de Tadinum. A la "Vita" de san Reinald, bisbe de Nocera mort el 1217,^[3] s'afirma que els tadinats es van refugiar a Nocera quan la seva ciutat va ser destruïda, i que el Papa (no esmenta el nom) erigí Nocera en diòcesi traslladant les antigues seus suprimides de Tadino, de Plestia, de Sentinum (Sassoferrato) i d'Usentis (d'identificació incerta).

Després de la destrucció de Nocera el 1248 per la mà de l'emperador Frederic II, el bisbe, fugint amb els seus preveres, fixà la seu episcopal de la diòcesi durant 40 anys a la canònica de San Facundí, prop de Gualdo Tadino.

El 1569 el bisbe Girolamo Mannelli instituí el seminari diocesà.

El 2 de gener de 1915 la diòcesi de Nocera Umbra prengué el nom de diòcesi de Nocera Umbra i Gualdo Tadino, en record de l'antiga diòcesi de Tadinum. L'església de Sant Benet, que el Papa Pius IX havia elevat al rang de col·legiata, esdevingué catedral «honoris tantum causa».^[4] El 1980 va ser elevada per Joan Pau II a basílica menor.

El 15 d'agost de 1972 les dues diòcesis, fins a aquell moment immediatament subjectes a la Santa Seu, van passar a formar part de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Perusa.El 12 de desembre de 1974 Dino Tomassini va ser nomenat bisbe de les dues diòcesis, quedant unides in persona episcopi.

El 1984 la diòcesi de Nocera Umbra-Gualdo Tadino cedí més de 40 parròquies que es trobaven a les Marques a les diòcesis veïnes: Fabriano, Pergola, Camerino i Senigallia.

El 30 de setembre de 1986, mitjançant el decret de la Congregació pels Bisbes Instantibus votis, s'establí la unió plena de la diòcesi d'Assís i de Nocera Umbra-Gualdo Tadino, i la nova circumscripció eclesiàstica assumí el nom actual.

A finals del 2012, l'arxidiòcesi tenia 84.300 batejats sobre una població de 88.600 persones, equivalent al 95,1% del total.