Bernat II de Besalú
Bernat II de Besalú (? - ~ 1097) fou comte de Besalú i Ripoll (1066-1097). Era fill del comte Guillem I de Besalú i la seva esposa Adelaida. Fou germà del també comte Guillem II de Besalú. Va esdevenir comte a la mort del seu germà Guillem el 1066. Inicialment regí el comtat com a tutor del seu nebot, Bernat, però de fet en fou comte titular entre 1066 i 1085, i finalment, associat a ell entre el 1085 i el 1097. Protegí decididament la reforma de Gregori VII i en fou un dels principals introductors a Catalunya. Així mateix acollí el concili de bisbes que el 1077, reunits a Girona, en foren expulsats per l'arquebisbe de Narbona. Es casà amb la seva cosina Ermengarda d'Empúries, filla de Ponç I d'Empúries i la seva tieta Adelaida de Besalú. D'aquesta unió no hi hagué descendència. El comtat llavors passà al seu nebot Bernat III de Besalú.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XI |
| Mort | 1100 (Gregorià) |
| Activitat | |
| Ocupació | legat, escriptor |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Família | Casal de Barcelona |
| Cònjuge | Ermengarda d'Empúries |
| Pare | Guillem I de Besalú |
| Germans | Guillem II de Besalú |
Desde el 2014 sabem que Bernat II i Bernat III eren una sola i mateixa persona, fill de Guillem I, germà de Guillem II.[1]
Vegeu també
Referències
| Precedit per: Guillem II de Besalú | Comte de Besalú Comte de Ripoll 1066 – 1097 | Succeït per: Bernat III de Besalú |