Benejússer

El terme, de 8,6 km², està travessat d'oest a est pel Segura. Les obres de canalització del riu han propiciat la reforestació amb flora autòctona i adaptació per a l'esbargiment dels antics meandres, convertits en parc temàtic on es recreen els ecosistemes propis del Baix Segura. La zona més alta del municipi compta amb serres i cims ben poblats de bosc mediterrani, herbes aromàtiques i bona representació de la fauna.

El seu topònim àrab significa "partida de Jússer". En 1264 hi hagué una rebel·lió mudèjar que fou sufocada per les hostes castellanes amb l'ajuda de l'infant Pere i de Jaume I. El dia 15 de juliol va obtenir terme i jurisdicció. El 1429 fou saquejada per les hostes castellanes i murcianes. Els pobladors assecaren les marjals i espatllaren el terreny; la terra es va repartir en petites propietats; a finals del segle xiv moltes d'aquestes parcel·les van ser comprades per uns cavallers de cognom Martí que s'autoproclamaren senyors del lloc i així fou acceptat per Oriola. Amb l'expulsió morisca de 1609 vingué la despoblació i la posterior carta pobla de 1611 a favor de Juan Rosell Roda Rocamora y Thomas, que havia comprat el terme als Martí i contractà 32 veïns amb les mateixes condicions que tenien els moriscs. El 1628 se separa d'Oriola. Va ser afonat pel terratrèmol del 1829, i reconstruït en zona oposada del Segura poc després amb cinquanta famílies a les terres comprades al seu senyor, Juan Roca y Carrasco, comte de Pino Hermoso.

Situada al bell centre de la comarca la seua economia es basa en el conreu dels cítrics, especialment la llima, alli; també abasta importància la construcció.

Benejússer té 5.364 habitants (INE 2016).

Quant al patrimoni s'ha de tenir en compte que el terratrèmol va destruir totalment el municipi per la qual cosa totes les construccions són dels darrers dos segles. Hi trobem:

• L'església de la Verge del Roser, fundada en 1611 i restaurada en 1911.
• L'edifici de l'Ajuntament.
• L'auditori municipal "José Aparicio Peiró".
• Santuari de la Pilarica.
• Algunes de les antigues cases de llaurador de què destaca l'anomenada Vistalegre.

De la seua gastronomia esmentem l'arròs amb crosta, el putxero amb pilotes i la paella de conill.

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Popular (PP), 5 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Benejússer
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular		Antonio Bernabé Bernabé	1.533	46,44%	6 ( -1)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Antonio Miguel López Arenas	1.215	36,81%	5 ( )
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania[a]		Rosa María García Ballester	533	16,15%	2 ( +1)
	Vots en blanc			20	0,61%
Total vots vàlids i regidors				3.301	100 %	13
	Vots nuls			35	1,05%
Participació (vots vàlids més nuls)				3.336	82,31%**
Abstenció				717*	17,69%**
Total cens electoral				4.053*	100 %**
Alcalde: Antonio Miguel López Arenas (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 5 de PSPV i 2 de Cs[3])
Fonts: JEC,[4] JEZ Oriola,[5] M. Interior,[6] Periòdic Ara.[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Des del 17 de juny de 2023 l'alcalde de Benejússer és Vicente Cases Sanz del Partido Popular.