Batalla de Rubinat
La batalla de Rubinat fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.
| Guerra Civil Catalana | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 21 i 22 de juliol de 1462 | ||
| Coordenades | 41° 37′ 27″ N, 1° 19′ 13″ E / 41.62404°N,1.32025°E | ||
| Lloc | Rubinat, Ribera d'Ondara, la Segarra | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria reialista | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
| Cronologia | |||
Antecedents
El 24 d'abril, el Consell del Principat va aixecar una host de 300 cavallers amb 100 llances i un miler d'infants comandada per Hug Roger III de Pallars Sobirà per combatre els pagesos, i la reina va decretar immediatament la seva il·legalitat, mentre els diputats i el Consell prohibiren la publicació de la crida reial. Les autoritats locals que fer doncs les dues autoritats eren legítimes però les ordres contradictòries i els primers atacs foren de les tropes remences de Francesc de Verntallat[1] a Castellfollit de la Roca el 1462, mentre que els revoltats l'assetjaven la Força Vella[2] de Girona, on s'havien refugiat Joana Enríquez i el príncep Ferran.[3]
El rei veient la situació va penetrar al Principat sense permís del Consell del Principat, instal·lant la seva base d'operacions a Balaguer i iniciant les operacions per prendre Tàrrega.
Batalla
La Host del Consell del Principat i el castlà de Cervera, amb gent de la Segarra i l'Urgell van reunir-se a Lleida per acudir a l'encontre de Joan el Gran, qui a la vegada va enviar el seu exèrcit a Balaguer,[4] comandat pel seu fill il·legítim Joan d'Aragó, l'arquebisbe de Saragossa.
Vuitanta genets de Joan van fer una ràtzia per Cervera enduent-se nombrosos animals i un nombrós contingent català els sortí a l'encontre, i aconseguiren refugiar-se al castell de Rubinat, on quedaren assetjats i acudiren més homes. Per salvar als assetjats Joan va enviar quatre-cents homes a cavall i cinc-cents peons[4] combatent els exèrcits a Rubinat del 21 i el 22 de juliol de 1462.[5]
Joan Aimeric obrí les portes de la vila[6] i els reialistes van llançar-se sobre les forces del Principat. El rei Joan II capturà els principals caps de l'oposició, entre ells Roger d'Erill i Jofre de Castre Pinós, que morien executats el 1463.
Conseqüències
Tàrrega caigué en mans reialistes a finals de juliol,[7] i el Consell del Principat, veient que una república sense suport extern era inviable,[8] comença a oferir el Principat a candidats que, 50 anys després del Compromís de Casp, tenen ni que sigui molt indirectament, algun dret a regnar Catalunya. En 1462, es va proposar nomenar comte de Barcelona al rei Enric IV de Castella, que a part dels seus drets al tron, podia comptar amb l'ajuda dels beamontesos navarresos, enemics de Joan el Gran i de Gastó IV de Foix.