Baqa ash-Sharqiyya
Baqa ash-Sharqiyya (àrab: باقه الشرقية, Bāqa ax-Xarqiyya) és un municipi palestí de la governació de Tulkarem, a Cisjordània, 16 kilòmetres al nord-est de Tulkarem. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 4.101 habitants el 2007.[1] Els refugiats eren el 20,4% de la població de Baqa ash-Sharqiyya en 1997.[2]
| باقه الشرقية | ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Municipi | ||||
| Graella palestina | 156/201 | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 4,2 km²  | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Tulkarem | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Es troba aproximadament s 3 kilòmetres a l'oest, a l'altra banda de la Línia Verda, limita amb Baqa al-Gharbiyye, («el ram de flors occidental») que es troba sota jurisdicció israeliana. Ambdues viles eren originàriament una sola, coneguda com a Baqa, fins a la guerra araboisraeliana de 1948. Abans de la Segona Intifada, Baqa ash-Sharqiyya tenia 4.000 dúnams; Israel confiscà uns 2,000 dúnams de terra per construir el Mur de Cisjordània.[3]
Història
Època otomana
Baqa ash-Sharqiyya està situada en un lloc antic. Durant el govern otomà, en 1596, Baqa ash-Sharqiyya era situada a la nàhiya de Qaqun al sanjak de Nablus. Tenia una població de 35 llars, i pagaven taxes sobre el blat, ordi, cultius d'estiu, olives, cabres i/o ruscs, i una premsa per a olives o raïms.[4][5]
En 1882 el Survey of Western Palestine Palestine Exploration Fund descriu Baqa com «un petit llogaret en un lloc elevat, amb oliveres. Té un pou al sud i una petita "mukam" (tomba musulmana) cap al nord; l'envolten oliveres disperses i hi ha dues o tres palmeres a prop. Unes cases es mantenen separades, al sud-est, prop d'un segon mukam, anomenat Abu Nar (“Pare del Foc”).»[6] Una pedra amb inscripcions aràbiques situada a l'entrada de la mesquita de la vila Podria ser el començament del text d'una dotació («waqf»).[7]
Una llista de poblacions de 1887 mostra que Baqa ash-Sharqiyya tenia uns 180 habitants, tots musulmans.[8]
Època del Mandat Britànic
Segons el cens organitzat en 1922 per les autoritats del Mandat Britànic, Baqa Sharkiyeh tenia 269 musulmans,[9] incrementats en el cens de Palestina de 1931 a 330 musulmans, en 67 cases.[10]
En 1945 la població de Baqa ash-Sharqiyya era de 480 musulmans,[11] amb una àrea de 3,986 dúnams, segons un cens oficial de terra i població.[12] D'aquests, 173 dúnams eren per plantacions i terra de rec, 2,870 per cereals,[13] mentre 14 dúnams eren sòl edificat.[14]
Després de 1948
Després de la de la Guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'Armistici de 1949 va restar en mans de Jordània. El rei Abdal·lah I de Jordània va cedir la regió de Wadi Ara a canvi de Hebron i com a resultat Baqa al-Gharbiyye quedà a la part occidental de la Línia Verda, separada de la part oriental, Baqa ash Sharqiyya. Ambdues viles encara mantenen estrets lligams socials i econòmics, però han estat reduïts degut a la construcció del Mur de Cisjordània al voltant de l'"enclavament de Baqa" de la Zona de Separació.[15] Després de la Guerra dels Sis Dies el 1967, ha estat sota ocupació israeliana
Sanitat
Baqa ash-Sharqiyya allotge el Mother and Child Health Centre (MCH), usat per les viles palestines dels voltants (Nazlat Abu Nar i An-Nazla al-Gharbiya).[16] Les instal·lacions del centre de salut de Baqa ash-Sharqiyya són designats com a MOH nivell 3.[17]
Referències
Bibliografia
- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, C.R.; Kitchener, H. H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1882.
- Government of Jordan, Department of Statistics. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945, 1945.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Schumacher, G. «Population list of the Liwa of Akka». Quarterly statement - Palestine Exploration Fund, 20, 1888, pàg. 169–191.
- Sharon, M. Corpus Inscriptionum Arabicarum Palaestinae, A. 1. BRILL, 1997. ISBN 90-04-10833-5.
- Zertal, A. The Manasseh Hill Country Survey: From Nahal ‘Iron to Nahal Shechem. 3. Brill., 2016. ISBN 9004312307.
Enllaços externs
- Welcome To Baqa al-Sharqiya
- Baqa ash-Sharqiya, Welcome to Palestine
- Survey of Western Palestine, Map 11: IAA, Wikimedia commons
