Aydın

Estrabó diu que la ciutat fou fundada pels argius i els tral·lis un tribu tràcia. Les primeres notícies gregues l'anomenen "Anthea" i "Euanthia" i era una ciutat de Lídia. Sota el domini persa després del 550 aC fou atacada pels espartans durant la campanya d'Agesilau II (396-395 aC). La ciutat va obrir les portes a Alexandre el Gran el 334 aC. A la mort d'Alexandre va passar a Antígon el Borni que la va conservar fins al 301 aC. Sota els selèucides va portar el nom d'Antioquia del Meandre (Αντιόχεια) i després "Selèucia del Meandre" i "Erynina".^[1] Va passar al regne de Pèrgam el 189 aC en el tractat d'Apamea i els reis hi van tenir un palau. Va donar suport a Aristònic de Pèrgam del 133 al 129 aC. Sota domini romà després del 129 aC, pel suport a Aristònic va perdre alguns drets, entre els quals el d'encunyar moneda; va portar llavors el nom de "Tralles" o "Tralleis" (català Tral·les) que va conservar en el període romà d'Orient. Sota els romans fou convent jurídic fins a la república però després fou substituïda per Efes. Fou una de les ciutats que van donar suport a Mitridates VI Eupator. L'any 26 aC va patir un terratrèmol i August va aportar diners per la seva reconstrucció i en agraïment la ciutat va agafar el nom de Cesarea (Caesarea). Estrabó esmenta alguns personatges famosos residents a la ciutat com Pitodor de Nisa i els oradors Damasus Scombrus i Dionisocles. Segles més tard (any 474) fou ell lloc de naixement d'Antemi de Tral·les, arquitecte de Santa Sofia a Constantinoble.

S'esmenta un primer bisbe vers el 105, de nom Polibi en una carta de Sant Ignasi d'Antioquia a l'església local. En temps de Constantí I el Gran ja era totalment cristiana i el bisbat fou confirmat. Entre els bisbes coneguts hi ha Heracleon (431), Maximus (451), Uranius (553), Myron (692), Theophylactus (787), Theophanes i Theopistus (segle ix) i Joan (1230). Tral·les va romandre seu de bisbat (Tral·les d'Àsia) fins al dia d'avui.^[2]

Després de la Batalla de Mantziciert el 1071, els turcs seljúcides van entrar a la ciutat però la van perdre després de la derrota de Dorilèon davant els croats el 1097. El 1176 després de la victòria de Kilidj Arslan II sobre Manuel I Comnè els seljúcides la van recuperar però al cap de poc l'emperador la va reconquerir i va romandre romana d'Orient fins que fou ocupada per Amir Menteshe (o Mentese) el 1280 i llavors es va dir Güzel Hisar.

El grup turcman dels Aydin-oghlu va participar en les lluites a Anatòlia al començament del segle xiv. Ramon Muntaner diu que la gavella de Tin (Aydin) fou una de les derrotades per Roger de Flor a la batalla d'Auley el 1304. L'emirat d'Aydin (Aydınoğlu o Aydin-oghlu) es va consolidar a la regió el 1307 i va governar les terres al nord del Meandre fins a Izmir (Esmirna); Güzel Hisar fou ocupada el 1310 per l'Aydin-oghlu Mehmed Beg que va donar el nom familiar a la ciutat, tot i que la capital era a Birgi. El 1390 fou ocupada amb la resta de l'emirat pels otomans, però l'emirat fou restablert el 1402 després de la derrota de Baiazet I davant Tamerlà el juliol de 1402 a Ankara.

L'emirat va subsistir fins al 1425 quan fou definitivament ocupat pel sultà otomà Murat II i annexionat incloent la ciutat. Llavors van formar un sandjak amb capital a Tire que fou integrat a l'eyalat d'Anadolu, després wilayat d'Aydin (que cobria les modernes províncies de Mugla, Aydin i la part sud de la d'Izmir. Al segle xviii el sandjak d'Aydin i el de Saruhan van passar com a feu a la família dels Karaosmanoğlu, retornant a l'administració directe de la Porta otomana el 1833, i llavors va ser elevat a wilayat particular però el 1850 retornà a la seva condició de sandjak dins el wilayat d'Izmir. La població havia crescut de manera important^[3]

En la guerra contra Grècia la ciutat fou ocupada pels grecs després de la batalla d'Aydin lliurada entre el 27 de juny i el 4 de juliol de 1919.^[4] Finalment fou incendiada el 7 de setembre de 1922 al sortir els grecs. Durant l'ocupació grega alguns grups turcs van fer la guerrilla a les muntanyes entre els quals Yörük Ali àlies Efe, declarat heroi de Turquia. Les poblacions grega de Turquia i turca de Grècia foren bescanviades per l'acord de 1923.

El 1924, sota Ataturk, va esdevenir altre cop capital d'un wilayat. Amb l'augment de la població i l'activitat econòmica incloent el turisme (està a menys d'una hora de cotxe de la costa), es van crear nous serveis com la Universitat Adnan Menderes (1992) i l'aeroport Adnan Menderes, ambdues coses batejades amb el nom d'un primer ministre turc nadiu de la ciutat.

• Mesquites otomanes de Ramazan Paşa, Süleyman Paşa i Cihanoğlu
• Torre fortificacions romanes d'Orient
• Ruïnes romanes amb un gimnàs i un teatre
• Estàtua de Yörük Ali àlies Efe
• Museu d'Aydın, arqueòlogic, numismàtic i etnogràfic

• Apol·loni de Tral·les, escultor
• Antemi de Tral·les (vers 474-vers 534), arquitecte
• Adnan Menderes, primer ministre de Turquia