Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1896 - Marató homes

La marató masculina dels Jocs Olímpics d'Atenes de 1896 fou una cursa inventada per a aquesta ocasió. Michel Bréal va pensar a fer una cursa entre les ciutats de Marató i Atenes tot recordant la llegenda de Fidipides. La primera marató que es disputà fou la classificació grega pels Jocs de 1896, sent el vencedor Kharílaos Vassilakos. En aquells moments la distància a recórrer era de 40 quilòmetres i es va disputar el cinquè dia dels Jocs.

Plantilla:Infobox sports competitionAtletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1896 - Marató homes
Imatge
Tipuscompetició olímpica Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorComitè Olímpic Internacional Modifica el valor a Wikidata
Part deAtletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1896 Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants17 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
LocalitzacióMarató (Marathonas Municipality (en) Tradueix) 38° 09′ 18″ N, 23° 57′ 49″ E / 38.155°N,23.9636°E / 38.155; 23.9636 Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps10 abril 1896 – Modifica el valor a Wikidata
Data1896 Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocSpirídon Luïs Modifica el valor a Wikidata

1900 Modifica el valor a Wikidata
Atletisme als
Jocs Olímpics d'Estiu 1896
Proves de pista
100 mhomes
400 mhomes
800 mhomes
1.500 mhomes
110 m tanqueshomes
Curses de carretera
Maratóhomes
Proves de camp
Salt de llargadahomes
Triple salthomes
Salt d'alçadahomes
Salt amb perxahomes
Llançament de peshomes
Llançament de dischomes

1900 > 
Spirídon Luïs entrant a l'estadi al final de la marató
Corredors de la marató de camí cap a Atenes

25 atletes estaven inscrits per participar en aquesta primera marató olímpica, tot i que finalment sols 17 la van començar. El primer a agafar el lideratge de la prova fou Albin Lermusiaux. Teddy Flack i Arthur Blake el seguiren, fins que al km 23 Blake es veia obligat a abandonar. Al km 32 era Lermusiaux el que abandonava, quedant Flack en primera posició. Amb tot el grec Spirídon Luïs es posà al capdavant i fent ús d'un ritme més dur acabà per despenjar Flack, el qual esgotat després d'haver intentat mantenir el ritme abandonava a poc més de 3 km per al final.

El vencedor final de la primera marató olímpica fou Louis, en poc menys de tres hores. En segona posició arribà Vassilakos, seguit ben de prop per Spirídon Belokas i Gyula Kellner. Belokas fou desqualificat en descobrir-se que bona part del recorregut l'havia fet dalt un carruatge.

Medallistes

OrPlataBronze
Spirídon Luïs Kharílaos Vassilakos Gyula Kellner

Classificació

PosicióAtletaTemps
Spirídon Luïs2h 58' 50"
Kharílaos Vassilakos3h 06' 03"
Gyula Kellner3h 06' 35"
4 Ioannis Vrettosdesconegut
5 Eleitherios Papasimeondesconegut
6 Dimitrios Deligiannisdesconegut
7 Evangelos Gerakerisdesconegut
8 Stamatios Masourisdesconegut
9 Sokratis Lagoudakisdesconegut
Teddy FlackDNF (37 km)
Albin LermusiauxDNF (32 km)
Ioannis LavrentisDNF (24 km)
Georgios GrigoriouDNF (24 km)
Arthur BlakeDNF (23 km)
Ilias KafetzisDNF (9 km)
Dimitrios KhristopoulosDNF
DISQ Spirídon Belokas3h 06' 30"

DNF: no finalitza; DISQ: disqualificat

Referències

  • Lampros, S.P.; Polites, N.G.; De Coubertin, Pierre; Philemon, P.J.; & Anninos, C.. The Olympic Games: BC 776 – AD 1896. Athens: Charles Beck, 1897.  (Consultable digitalment a AAFLA.org Arxivat 2013-01-16 a Wayback Machine.)
  • Mallon, Bill; & Widlund, Ture. The 1896 Olympic Games. Results for All Competitors in All Events, with Commentary. Jefferson: McFarland, 1998. ISBN 0-7864-0379-9.  (Extracte consultable a AAFLA.org Arxivat 2012-09-12 a Wayback Machine.)
  • Smith, Michael Llewellyn. Olympics in Athens 1896. The Invention of the Modern Olympic Games. London: Profile Books, 2004. ISBN 1-86197-342-X.