Atles Farnese

L'Atles Farnese és una còpia romana de marbre del segle ii d'una escultura hel·lenística d'Atles agenollat aguantant un globus pesant damunt les espatlles. És l'estàtua més antiga que es conserva del tità Atles de la mitologia grega, personatge que es troba també pintat en vasos datats d'una època anterior, i és, alhora, la representació coneguda més antiga de l'esfera celeste. Actualment es troba al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, a l'anomenat Salone della Meridiana. S'especula que originàriament estigué a la Biblioteca del Fòrum de Trajà.

Infotaula d'obra artísticaAtles Farnese

Modifica el valor a Wikidata
Tipusestàtua Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle I
Gènerenu Modifica el valor a Wikidata
Movimentescultura hel·lenística Modifica el valor a Wikidata
Materialmarbre Modifica el valor a Wikidata
Mida185 (alçària) cm
Col·lecciócol·lecció Farnese Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventari6374 Modifica el valor a Wikidata

Es coneix com l'Atles Farnese perquè fou adquirit pel cardenal Farnese al començament del segle xvi i posteriorment fou exposat a la Vil·la Farnese, prop de Roma. Forma part de la Col·lecció Farnese del museu napolità.

Descripció

L'Atles Farnese és una estàtua de marbre d'1,85 m d'altura (2,1 m comptant-hi la base) que aguanta un globus de 65 cm de diàmetre. Representa el tità Atles aclaparat pel pes de la càrrega del cel, càstig a què l'havia condemnat Zeus. El globus mostra una representació de la nit, marcada per la presència visible de les constel·lacions a la superfície. S'hi representen en baix relleu 41 de les 48 constel·lacions esmentades per l'astrònom grec Claudi Ptolemeu en el seu Almagest, tractat del segle II de la nostra era.

L'Atles Farnese i el catàleg de les estrelles perdut

El 2005, en una reunió de l'American Astronomical Society que va tenir lloc a San Diego, Bradley E. Schaefer, professor d'astronomia i astrofísica a la Universitat de Louisiana, va manifestar[1] que havia trobat una possible relació entre l'Atles Farnese i el catàleg d'estrelles perdut atribuït a Hiparc de Nicea. Després d'une anàlisi estadística derivada de la posició de les constel·lacions representades al globus, el professor nord-americà conclou que és compatible amb la configuració de les estrelles visibles apareguda a l'època d'aquest gran astrònom de l'antiga Grècia.

Referències

Enllaços externs


🔥 Top keywords: PortadaMarc Cucurella i SasetaLamine YamalNico WilliamsRodrigo Hernández CascanteCarlos Alcaraz GarfiaViquipèdia:ContacteDaniel Olmo CarvajalShannen DohertyLuis de la Fuente CastilloRobin Le NormandEspecial:CercaÁlvaro Borja Morata MartínCampionat d'Europa de futbolAymeric LaporteMikel Oyarzabal UgarteÀgata Roca i MaragallFabián Ruiz PeñaÀ Punt FMThe Parallax ViewNovak ĐokovićIñaki WilliamsDonald TrumpSelecció de futbol d'EspanyaMare de Déu del CarmeOques GrassesLuke PerryEspecial:Canvis recentsCopa del Món de FutbolBandera de MataróPet Shop BoysDaniel Carvajal RamosGrand Slam (tennis)Llista de topònims de la Sagrada Família i el Fort PiencLlista de topònims de l'Esquerra de l'Eixample i Sant AntoniLlista de topònims de la Dreta de l'EixampleUnai Simón MendibilByViruZzHarry Kane