Associació Sud-asiàtica per a la Cooperació Regional

L'Associació Sud-asiàtica per a la Cooperació Regional (SAARC, de l'anglès South Asian Association for Regional Cooperation) és una organització intergovernamental reginonal i una unió geopolítica d'estats situada a l'Àsia Meridional. L'associació es va fundar el 8 de desembre de 1985 a Dhaka.[1] Actualment consta de vuit països de l'Àsia Meridional dels quals Afganistan va ingressar com a vuitè membre el 3 d'abril de 2007, i a més a més, de vuit països observadors, i altres en procés d'aprovació. Els països membres actuals són: Afganistan, Bangladesh, Bhutan, Índia, Maldives, Nepal, Pakistan i Sri Lanka.El SAARC comprèn el 3% de l'àrea mundial, el 21% de la població i el 4,21% (US$3.67 tril·lions)[2] de l'economia global, basat en dades de l'any 2019.

Infotaula d'organitzacióAssociació Sud-asiàtica per a la Cooperació Regional
(en) South Asian Association for Regional Cooperation Modifica el valor a Wikidata

LemaDeeper Integration for Peace and Prosperity Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtSAARC, АРСПА, ASACR, СААРК, سارک, दक्षेस, সার্ক, சார்க், సార్క్, सार्क, സാർക്ക്, सार्क, سارک, سارک, ސާރކް, सार्क, સાર્ક, ছাৰ্ক, سارک, ASACR, ASACR, سارک, ASACR, ACRAM i 南盟 Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització intergovernamental
unió econòmica Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialanglès Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació8 desembre 1985
Activitat
ÀmbitÀsia Meridional Modifica el valor a Wikidata
Membres8 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Secretari generalEsala Weerakoon Modifica el valor a Wikidata
Empleats61 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Filial

Lloc websaarc-sec.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: saarcsecretariat Twitter (X): saarcsec Modifica el valor a Wikidata

El secretariat té la seu a Kathmandu, Nepal. L'organització promou el desenvolupament econòmic i la integració regional.[3] Van posar en marxa l'àrea de Lliure Comerç de l'Àsia Meridional el 2006.[4] El SAARC manté relacions diplomàtiques permanents a les Nacions Unides com a observador i ha desenvolupat vincles amb entitats multilaterals, inclosa la Unió Europea.

Membres i observadors

Les dades econòmiques provenen del Fons Monetari Internacional, en data desembre de 2019, i es donen en dòlars dels EUA.[5]

Membres

PaísPoblacióGDP (nominal) [Milions US$, 2022][6]GDP (PPP) [Milions US$, 2022]GDP per capita

(Nominal)
GDP per capita

(PPP)
Taxa de creixement del PIB(2022)Exportacions (Milions US$, 2022)Inversió estrangera directa (Milions US$, 2022 o anterior)Reserves de divises reserves (Milions US$, 2022 o anterior)Pressupost de defensa (milions de dòlars EUA, 2022)[7]Taxa d'alfabetització (a partir de 15 anys)Esperança de vidaPoblació per sota del llindar de pobresaMatriculació a primària[8]Matriculació a secundària[9]Població desnutrida (%, 2022)[10]Índex de desenvolupament humàÍndex de democràciaÍndex de terrorisme globalG20BRICSBIMSTECIORAAPTABBINSASECAIIBACUACDADBBanc MundialArmes nuclears
Afganistan40.099.462$18,734$76,486$499$2,0702.3%$784N/A$7,800$12,00038.2%63.6742%N/A54%26.8%0.498

(168)

2.97

(143)

9.233

(1)

Bangladesh169.356.251$460,756$1,360,000$2,846$8,6798.2%$52,000$54,620$45,054$4,53080.2%73.1024.3%98%79%11.4%0.703

(111)

5.57

(88)

0

(124)

Bhutan777.486$2,842$8,195$3,423$9,8766.4%$580$186$987$25.159.5%70.2012%91%78%N/A0.612

(134)

5.30

(94)

0.305

(107)

Índia1.407.563.842$3,049,704$10,510,290$2,191$7,8676.4%$303,400$367,500$487,237$60,58077.7%70.121.9%92%75%15.2%0.645

(130)

7.23

(41)

4.222

(11)

Maldives521.457$5,786$8,667$15,563$23,3126.9%$256$324$722$86.498.6%77.3416%N/AN/A5.2%0.717

(101)

N/AN/A
Nepal30.034.989$29,813$94,414$1,115$3,5856.2%$819$103$9,440$21364.7%70.2513.4%98%67%7.8%0.574

(149)

5.18

(97)

4.791

(32)

Pakistan231.402.117$284,214$1,076,258$1,357$5,2303.3%$21,940$41,560$12,784$11,40058%66.4824.3%72%34%22%0.562

(150)

4.17

(112)

10

(10)

Sri Lanka21.773.441$86,556$304,826$3,698$13,1143.0%$10,930N/A$7,635$2,50093.2%75.286.7%94%77%22%0.770

(76)

6.19

(71)

4.077

(42)

Els estats membres són l'Afganistan, Bangla Desh, Bhutan, l'Índia, les Maldives, el Nepal, el Pakistan i Sri Lanka.[11]

La SAARC va ser fundada per set estats el 1985. El 2005, l'Afganistan va començar a negociar la seva adhesió a la SAARC i va sol·licitar formalment la seva adhesió el mateix any.[12][13] La qüestió de l'adhesió de l'Afganistan a la SAARC va generar un gran debat a cada estat membre, inclosa la preocupació sobre la definició de la identitat del sud d'Àsia[14] perquè l'Afganistan es considera un país de l'Àsia central, mentre que no és acceptat com a país de l'Orient Mitjà, ni com a país de l'Àsia central, o com a part del subcontinent indi, a part d'estar només a una part del sud d'Àsia.[15]

Els estats membres de la SAARC van imposar una estipulació perquè l'Afganistan celebrés eleccions generals ; les eleccions no partidistes es van celebrar a finals de 2005. Malgrat les reticències inicials i els debats interns, l'Afganistan es va unir a la SAARC com el seu vuitè estat membre l'abril de 2007.[14][16]

Estats observadors

A més l'organització compta amb els següents estats observadors:[17]

El 2 d'agost de 2006, els ministres d'Afers Exteriors dels països SAARC van acordar en principi atorgar l'estatus d'observador a tres sol·licitants; Estats Units i Corea del Sud (ambdues van fer sol·licituds l'abril del 2006),[23] així com la Unió Europea (qui va fer-ne la sol·licitud el juliol del 2006).[24] El 4 de març de 2007, l'Iran va sol·licitar l'estatus d'observador,[25] seguit en breu per Maurici.

Potencials futurs membres

Myanmar ha expressat el seu interès a millorar el seu estatus d'observador a membre de ple dret del SAARC.[26] Xina ha sol·licitat unir-se a SAARC.[27] Rússia ha sol·licitat també la seva entrada a l'estatus d'observador a SAARC. Turquia va sol·licitar la pertinença a l'estatus d'observador de SAARC el 2012.[28][29][30] Sud-àfrica ha participat en reunions.[31]

Secretaris generals de la SAARC

#NomPaísData d'inici del mandatData de fi del mandat
1Abul Ahsan  Bangladesh16 gener 198515 octubre 1989
2Kant Kishore Bhargava  India17 octubre 198931 desembre 1991
3Ibrahim Hussein Zaki  Maldives1 gener 199231 desembre 1993
4Yadav Kant Silwal  Nepal1 gener 199431 desembre 1995
5Naeem U. Hasan  Pakistan1 gener 199631 desembre 1998
6Nihal Rodrigo  Sri Lanka1 gener 199910 gener 2002
7Q. A. M. A. Rahim  Bangladesh11 gener 200228 febrer 2005
8Chenkyab Dorji  Bhutan1 març 200529 febrer 2008
9Sheel Kant Sharma  India1 març 200828 febrer 2011
10Fathimath Dhiyana Saeed  Maldives1 març 201111 March 2012
11Ahmed Saleem  Maldives12 març 201228 febrer 2014
12Arjun Bahadur Thapa  Nepal1 març 201428 febrer 2017
13Amjad Hussain B. Sial  Pakistan1 març 201729 febrer 2020
14Esala Ruwan Weerakoon  Sri Lanka1 març 2020Actual

Cimeres de la SAARC

Núm.DataPaísCiutatLíder amfitrió
1a7–8 desembre 1985BangladeshDhakaAtaur Rahman Khan
2a16–17 novembre 1986ÍndiaBengaluruRajiv Gandhi
3a2–4 novembre 1987NepalKathmanduKing Birendra Bir Bikram Shah
4a29–31 desembre 1988PakistanIslamabadBenazir Bhutto
5a21–23 novembre 1990MaldivesMaléMaumoon Abdul Gayoom
6a21 desembre 1991Sri LankaColomboRanasinghe Premadasa
7a10–11 abril 1993BangladeshDhakaKhaleda Zia
8a2–4 maig 1995ÍndiaNew DelhiP V Narasimha Rao
9a12–14 maig 1997MaldivesMaléMaumoon Abdul Gayoom
10a29–31 juliol 1998Sri LankaColomboChandrika Kumaratunga
11a4–6 gener 2002NepalKathmanduSher Bahadur Deuba
12th2–6 gener 2004PakistanIslamabadZafarullah Khan Jamali
13th12–13 novembre 2005BangladeshDhakaKhaleda Zia
14th3–4 abril 2007ÍndiaNew DelhiManmohan Singh
15th1–3 agost 2008Sri LankaColomboMahinda Rajapaksa
16th28–29 abril 2010BhutanThimphuJigme Thinley
17a10–11 November 2011MaldivesAdduMohammed Nasheed
18a26–27 novembre 2014[32]NepalKathmanduSushil Koirala
19a15–16 novembre 2016PakistanIslamabadcancel·lada
20a2020N/AN/AN/A

Referències

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio