Aprenentatge digital
- Pàgina
- Discussió
Aquest article (o aquesta secció) necessita alguna millora en els seus enllaços interns. Falta enllaçar les paraules més significatives als articles corresponents |
L'aprenentatge digital és el procés cognitiu de desenvolupament personal on intervé de manera significativa l'ús de la tecnologia.
L'aprenentatge digital es caracteritza per:[1]
Alhora, Mayer exposa que hi ha 10 tipus d'ambients d'aprenentatge basat en la tecnologia.[2] Aquests són:
En la societat industrial es concebia l'aprenentatge com un procés d'adquisició de coneixement, i l'aprenent, és com una tabula rosa, un contenidor que cal omplir. La metàfora del <<contenidor>> considera l'aprenentatge com un procés d'adquisició i el coneixement és percebut com una propietat i una possessió de la ment individual.[3]
Així i tot, aquesta concepció de l'aprenentatge no és factible en la societat de la informació, la qual comprèn des de mitjans del segle XX i el segle xxi. Aquesta societat es caracteritza perquè el coneixement evoluciona constantment de forma ràpida i complexa. És per això que la concepció de contenidor avui dia no té sentit. Per tant, es rescaten idees oposades com les exposades per la perspectiva constructivista, la qual considera que existeix un món real que experimentem, i en el qual nosaltres imposem el significat.[3] L'acceptació d'aquest principi implica entendre l'educació com un procés que no se centra en la transmissió d'informació, sinó que es focalitza en el desenvolupament d'habilitats per construir i reconstruir coneixements en resposta a la demanda d'un determinat context o situació.
Seguint aquesta línia trobem les idees de Morin,[3] qui afirma, que l'ensenyament actualment ha de convertir-se en un ensenyament educatiu; no es tracta de transmetre el pur saber, sinó una cultura que permeti entendre la nostra condició i ajudar-nos a viure.
Un altre autor important en aquesta concepció de l'aprenentatge es Dewey,[3] el qual també reivindicava el paper de les experiències. Dewey afirma que una situació educativa és resultat de la interacció entre les condicions objectives del mitjà social i les característiques internes d'aquell qui aprèn, posant èmfasi en una educació que desenvolupi les capacitats reflexives i el pensament, el desig de continuar aprenent, i els ideals democràtics i humanitaris.
A continuació, passem a enfocar-nos, més concretament, a les aportacions d'autors que parlen de la incorporació de les noves tecnologies en l'àmbit educatiu. Primerament, trobem la teoria de Mayer,[2] la qual parla sobre com s'aprèn amb tecnologies i es sustenta en 3 principis basats en l'àrea de la ciència cognitiva. Aquests principis són:
Mayer,[2] també fa una distinció entre dos enfocaments d'aprenentatge amb tecnologia. El primer centrat en l'ús de la tecnologia per tal d'oferir accés als estudiants i docents a les tecnologies més punteres del moment, sense tenir en compte com aprenen els estudiants – la qual promet molt però acaba fracassant-. I en el segon, l'atenció està centrada en com aprenen els alumnes fent que la tecnologia esdevingui un mitjà per ajudar els alumnes i als docents en el procés d'ensenyament-aprenentatge.
Per altra banda, García i López,[4] arriben a la conclusió que les noves tecnologies poden donar resposta a l'aprenentatge de la diversitat que conviu a les aules, tenint present i donant resposta en tot moment, als diferents punts de partida, als diferents interessos, a les diverses motivacions i a la diversitat de ritmes d'aprenentatge dels alumnes.
Hernando,[4] en canvi, afirma que la tecnologia ha d'estar dirigida a la creació d'entorns personals d'aprenentatge (PLE: Personal Learning Enviroment). Aquests PLEs són conjunts d'eines, fonts d'informació, connexions i activitats de les quals fa ús contínuament cada persona per aprendre. En un PLE els alumnes integren experiències clàssiques, i les noves experiències relacionades amb les eines ecnològiques actuals. Castañeda[4] i Adell afirmen que en aquests entorns personals d'aprenentatge s'integren 3 parts: llegir, fer/reflexionar i compartir.
Per últim, creiem oportú destacar els principis d'aprenentatge que exposen Istance i Dumont,[4] ja que aquests cal tenir-los en compte a l'hora de crear un entorn d'aprenentatge, per tal, que aquest sigui de qualitat. Aquests principis són:
Existeixen diferents modalitats d'aprenentatge digital. Podem destacar: Autoaprenentatge i aprenentatge dirigit pel tutor/professor. En el primer cas l'alumne és la guia del seu propi aprenentatge, cosa que no passa en l'aprenentatge dirigit.
Dins de l'aprenentatge digital dirigit pel tutor/professor podem trobar dos vessants diferents:[5]
Tots dos presentes avantatges i inconvenients a l'hora de portar-les a terme.
Pel que fa a l'e-learning cal distingir entre 2 tipus d'e-learning, d'acord amb el tipus d'interacció entre el docent i els estudiants. Aquests són coneguts com models asíncrons, sense coincidència de temps per part dels participants, i síncrons, amb la coincidència de temps per part dels participants.
El professor/a és el facilitador del procés d'aprenentatge. El docent s'ha de caracteritzar per tutoritzar i guiar el procés d'aprenentatge de l'alumne; ha de ser un intermediari del saber. La funció principal del docent digital és dotar l'estudiant de recursos i estratègies que l'ajudin a desenvolupar el seu propi procés d'aprenentatge, alhora que atén els seus dubtes i necessitats.[1]
Les funcions del docent són:[6]
Avantatges |
|
---|---|
Inconvenients |
|
Dues eines que tenen en compte la personalització de l'aprenentatge i la metacognició són el portafoli digital[8] i la carpeta d'aprenentatge:[9]
El portafoli digital consisteix a emmagatzemar aspectes clau del procés d'aprenentatge de l'estudiant, també poden servir per recollir evidències per a l'avaluació. El procés d’elaboració es pot concretar en quatre fases: col·leccionar les evidències, seleccionar les que exemplifiquen millor les competències, reflexionar, tot analitzant la relació d’aquestes evidències amb l'aprenentatge i, finalment, presentar-lo a una audiència determinada.[8]
La carpeta d'aprenentatge permet recollir les diferents activitats que fa l’alumnat al llarg de l’aprenentatge d’un tema, els seus objectius i les reflexions sobre el que encara no sap prou bé, què farà per revisar els errors i què va millorant a mesura que avança en el coneixement. Pot incloure qualsevol producció realitzada, individualment o en petit grup, acompanyada d'una reflexió personal del tipus "diari de classe".[9]
Les plataformes educatives són un espai virtual on el professor pot publicar tots els materials del curs,[3] realitzar videoconferències, incloure fòrums, wikis, rebre tasques de l'estudiant, promoure debats i obtenir dades per a l'avaluació. Existeixen una multitud de plataformes i webs d'accés lliure que fan gastar el model d'aprenentatge virtual. Entre elles trobem: