Antoni Roger i Vidal
Antoni Roger i Vidal (Figueres, 1831 - Barcelona, 2 de novembre de 1911)[1] fou un industrial i polític català, germà de Tomàs Roger i Vidal i tiet de Tomàs Roger i Larrosa.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1831  Figueres (Alt Empordà) |
| Mort | 2 novembre 1911 (79/80 anys) Barcelona |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 8 de setembre de 1881 – 31 de març de 1884 | |
| Circumscripció | Barcelona |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Liberal |
Originari de Figueres, tenia fàbriques de tèxtil de cotó i era soci de la Unió Barcelonina de les Classes Productores. Fou president del Banc de Barcelona de 1878 a 1912, directiu de Ferrocarril y Minas de San Juan de las Abadesas (1878-1882) i president del primer consell directiu del Banc Vitalici de Catalunya el 1880. Fou elegit diputat del Partit Liberal Fusionista pel districte de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1881.[2]
Mor a Barcelona a l'edat de 80 anys, vidu, al carrer Girona, 20 a la Casa Antoni Roger.
Referències
Referències externes
Joan Palomas i Moncholi, El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans 1875-1885 Arxivat 2014-01-03 a Wayback Machine., p. 524