Antiquark
Els antiquarks són les antipartícules dels quarks; tenen les mateixes característiques i varietats dels quarks a excepció del signe de la seva càrrega de color, que és del color complementari (anomenat anticolor), i subsegüentment el signe de la seva càrrega elèctrica.[1] Es designen amb la mateixa lletra que els quarks associats, però amb una barra horitzontal a sobre d'aquesta. Els quarks i els antiquarks es comporten segons la teoria de la cromodinàmica quàntica.
| Classificació | antiquark o antileptó  |
|---|---|
| Composició | Partícula elemental |
| Estadística | Fermiònica |
| Generació | 1a, 2a i 3a |
| Interaccions | Electromagnètica, gravitatòria, forta, feble |
| Símbol | q |
| Partícula | Quark (q) |
| Antipartícula | quark |
| Tipus | 6 (amunt, avall, estrany, encant, fons i cim) |
| Càrrega elèctrica | -2⁄3 e, +1⁄3 e |
| Càrrega de color | Sí |
| Espín | 1⁄2 |
| Nombre bariònic | -1⁄3 |
Altres propietats poden canviar entre quarks i els seus antiquarks associats: la bellesa és un nombre quàntic nul per a tots els quarks excepte per al quark b o quark fons, al qual val -1, i al seu antiquark, al qual val +1; mentre que l'estranyesa val -1 per al quark s, +1 per a l'antiquark s i zero per a la resta de quarks i antiquarks; l'encant val +1 pel quark c i -1 pel seu antiquark; i la veritat té el valor +1 per al quark c o cim, -1 pel seu antiquark i no és present en cap dels altres.[1]
No han pogut ser observats aïlladament, només formant parells amb quarks. Els mesons, o hadrons de tipus bosònic, són les partícules elementals de la matèria formades per parelles d'un quark amb el seu antiquark complementari, aquestes tenen espín enter i són sensibles a les quatre forces fonamentals: gravetat, electromagnetisme, força nuclear forta i força nuclear feble.[1]
Característiques dels antiquarks
Els quarks es diferencien dels leptons, l'altra família de partícules elementals, per la càrrega elèctrica. Els leptons (com l'electró, el muó, el tau o els neutrins) tenen una càrrega completa (+1 ó -1), mentre que els quarks i antiquarks tenen una càrrega de -2/3 ó 1/3. També pel nombre leptònic, que és nul a tots els quarks i antiquarks.
Els antiquarks tenen les mateixes similituds i diferències generals amb els quarks que genèricament les antipartícules amb les seves partícules associades: tenen la mateixa massa (en sumar-se la d'un antiquark amb la del seu quark associat es duplica), el mateix espín o operador de moment angular intrínsec (en mòdul i en signe, en sumar-se la d'un antiquark amb la del seu quark associat, aquest val la unitat) i el mateix isoespín (en mòdul i amb el mateix signe a les components x i y); però, en canvi, tenen oposada (del mateix mòdul i signe contrari) la càrrega elèctrica (en sumar-se la d'un antiquark amb la del seu quark associat, s'anul·len), la càrrega de color (en sumar-se la d'un antiquark amb la del seu quark associat, s'anul·len), el nombre bariònic (que és -1/3 a tots els antiquarks, i +1/3 als quarks) i la component z de l'isoespín.
Tots els antiquarks, com els quarks, tenen un espín de 1/2 ħ, per això els mesons, formats per dues partícules d'espín una meitat, el tenen enter. Els antiquarks, com les altres partícules amb espín semienter, són fermions, i com a tals compleixen l'estadística de Fermi i Dirac i el principi d'exclusió de Pauli.
| Antiquark | Massa (MeV/c²) | Càrrega elèctrica | Càrrega de color | Spin | B | Estranyesa | Encant | Bellesa | Veritat |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Antiquark u o up, en anglès ( ) | de 1,5 a 4 Nota | -2e/3 | anticolor | 1/2 | -1/3 | 0 | 0 | 0 | 0 |
Antiquark d o down ( ) | de 4 a 8 Nota | e/3 | anticolor | 1/2 | -1/3 | 0 | 0 | 0 | 0 |
Antiquark s strange ( ) | de 80 a 130 | e/3 | anticolor | 1/2 | -1/3 | +1 | 0 | 0 | 0 |
Antiquark c charm ( ) | de 1.150 a 1.350 | -2e/3 | anticolor | 1/2 | -1/3 | 0 | -1 | 0 | 0 |
Antiquark b bottom ( ) | de 4.100 a 4.400 | e/3 | anticolor | 1/2 | -1/3 | 0 | 0 | +1 | 0 |
Antiquark t, top ( ) | uns 174.300 ± 5.100 | -2e/3 | anticolor | 1/2 | -1/3 | 0 | 0 | 0 | -1 |
Nota: les masses són estimades i en repòs. L'estimació de la massa de