Anabta
Anabta (àrab: عنبتا, ʿAnabtā) és un municipi palestí de la governació de Tulkarem, a Cisjordània, 9 kilòmetres a l'est de Tulkarem. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques, tenia 7.329 habitants el 2007.[1] Anabta és administrada per un consell municipal i és un dels municipis més antics de la governació de Tulkarem.[2]
عنبتا | ||||
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Municipi | ||||
Graella palestina | 161/190 | |||
Població humana | ||||
Població | 7.271 (2017) ![]() | |||
Geografia | ||||
Altitud | 160 m ![]() | |||
Limita amb | ||||
Organització política | ||||
Governació | Tulkarem | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 320 i 321 ![]() | |||
Fus horari | ||||
Lloc web | anabta.org… ![]() |
Etimologia
El nom deriva probablement de la paraula enabta, que vol dir «raïm» o «baia» en arameu jueu i siríac.[3] S'ha trobat moltes premses de raïm als turons al voltant del municipi.[2]
Història
Època romana i romana d'Orient
Durant el domini romà i romà d'Orient Anabta era una vila samaritana.[4] Una tradició connecta la vila amb Dositeu, un líder religiós samarità actiu probablement en el segle I aC.[5] El cronista samarità Abu-l-Fat·h (segle xiv) esmena que Dositeu va morir de fam des després d'anar a una cova que hi havia a 'Anbata per tal de guanyar saviesa.[6] Es diu que algunes de les oliveres d'Anabta daten de l'època de l'Imperi Romà.
Segons el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund el lloc sembla "antic",[7] i s'hi ha trobat tombes tallades a la roca i una cisterna d'aigua.[8][9]
Època mameluca i otomana
Durant el regnat del soldà mameluc Bàybars al-Bunduqdarí en el segle xiii, Anabta va servir com a punt central de parada per proveir als exèrcits musulmans que lluitaven contra les incursions de croats i mongols. El lloc va ser escollit perquè era relativament fàcil de protegir considerat com àrea enclavada entre dos grans turons.[2]
Durant l'Imperi Otomà Anabta fou integrada en els registres fiscals otomans de 1596 com a part de la nàhiya de Jabal Sami al liwà de Nablus. Tenia una població de 55 llars musulmanes que pagaven impostos sobre el blat, l'ordi, collites d'estiu, olives, cabres o ruscs, i premses per raïm i olives.[10]
En 1852 l'erudit estatunidenc Edward Robinson va visitar la vila. La va descriure com «àmplia i ben construïda», amb dos molins d'aigua pel corrent. Hi havia molts camells, ja que la ciutat estava en el camí de camells de Nablus a Ramleh.[11] En 1882 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund la descriu com una vila de grandària moderada, en una vall, envoltada d'oliveres. hi havia un molí.[7] Una porció del centre de la vila era usada pel ferrocarril de Hejaz, paral·lel al carrer principal.[2]
Període del Mandat Britànic
El primer consell local d'Anabta fou establert en 1921 durant el Mandat Britànic de Palestina.[12] En el tiroteig de Tulkarem de 1936, la nit del 5 d'abril de 1936, un preludi de la gran revolta àrab, uns 20 vehicles que viatjaven per la carretera d'Anabta van ser detinguts en un control viari construït per a aquest fi pels vilatans armats, i obligats a lliurar les armes i diners en efectiu. Tres conductors jueus van ser separats dels conductors tirotejats, dos van morir de les feridess, el tercer van sobreviure.[13][14] En juny un atac d'irregulars àrabs contra un bus civil va derivar en la batalla d'Anabta, una lluita breu però intensa entre militants àrabs i l'exèrcit britànics que va implicar atacs aeris contra els combatents àrabs.[15] El 12 d'octubre de 1936, quan s'aturà la rebel·lió, un reporter de the Daily Telegraph va descriure la vila durant la seva visita i va dir: "Anabta, escenari de nombroses topades entre soldats britànics i àrabs, era l'únic indret pels que he passat on el habitants mostren truculència".[16]
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Anabta_1947.jpg/220px-Anabta_1947.jpg)
Període jordà
En 1954, sota domini jordà, Anabta esdevé consell municipal.[2]
Domini israelià
Després de la Guerra dels Sis Dies en 1967, Anabta esdevé part dels Territoris Ocupats per Israel, i segons una font de 1968, va experimentar un gran desenvolupament i va aconseguir l'estatut de consell local.[17] Segons el Ministre de Defensa d'Israel, la vila està connectada a la xarxa elèctrica israeliana.[18]
Control palestí
Anabta es troba al límit del'Àrea A del districte de Tulkarm, segons les divisions administratives dels Acords d'Oslo de 1993, el que vol dir que la ciutat esdevé sota jurisdicció total, civil i militar de l'Autoritat Nacional Palestina.
Geografia
Anabta es troba a 19 kilòmetres a l'oest de Nablus i a 9 kilòmetres a l'est de Tulkarm. Limita al nord amb Kafr Rumman, al sud amb Kafr al-Labad, a l'est amb Ramin i al nord-oest amb Bal'a. Es troba a una altura de 150 metres sobre el nivell del mar.[2][19] Envoltada de turons per tots costats, una petita vall travessa el centre del poble.[2] Té una àrea urbana d'uns 1.300 dúnams. la majoria de les seves terres exteriors són plantades amb figueres, oliveres i ametllers o cobertes de bosc. L'aigua és proporcionada per cinc deus subterrànies, amb distribució supervisada per les autoritats municipals.[20] L'assentament israelià d'Einav està situat al sud-est de la vila i a l'entrada oriental del municipi hi ha un punt de control israelià.[21]
Demografia
Segons un visitant de 1870 tenia una població estimada de 1.800 habitants.[22] Segons el cens de Palestina de 1922, Anabta tenia 1.606 musulmans.[23] En el cens de Palestina de 1931, la població combinada d'Anabta, Iktaba i Nur ash Shams era de 2.498 habitants; 2,457 musulmans, 34 cristians i 1 drus vivint en 502 cases.[24] En 1945, la població combinada d'Anabta i Iktaba era de 3,120.[25][26] Entre 1922 i 1947, la població es va incrementar en un 110%.[27]
En 1967, la població era de 3.400, augmentà a 5.700 en 1987 i a 8.300 en 2009.[20]
Els residents d'Anabta pertanyen a dos clans, 'Amr i Al-Jetawi. Aquestes famílies són dividides en petites famílies.[28] Anabta també aplega una població significativa de palestins originaris de Gaza que no estan classificats entre les famílies.
Notables residents
- Rami Hamdal·la, Primer Ministre de Palestina[29][30] i president de la Universitat Nacional An-Najah[31]
- Ibrahim Nassar, polític palestí i líder de la Gran Revolta àrab de 1936-1939 al mandat de Palestina
- Samiha Khalil, antiga candidata presidencial palestina.
Referències
Bibliografia
- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1882.
- Dauphin, Claudine. La Palestine byzantine, Peuplement et Populations (en francès). III : Catalogue. Oxford: Archeopress, 1998. ISBN 0-860549-05-4.
- Government of Jordan, Department of Statistics. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 2: Samarie, pt. 2. París: L'Imprimerie Nationale, 1875.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Robinson, E.; Smith, E. Later Biblical Researches in Palestine and adjacent regions: A Journal of Travels in the year 1852. Londres: John Murray, 1856.
- Zertal, A. Culture and history of the ancient Near East. BRILL, 2000, p. 370. ISBN 978-90-04-13756-1 [Consulta: 14 juny 2011].
- Zertal, A. The Manasseh Hill Country Survey. 1. Boston: BRILL, 2004, p. 370. ISBN 9004137564.
Enllaços externs
- Municipi d'Anabta Arxivat 2013-05-21 a Wayback Machine.
- Anabta & Iktaba - Palestine Remembered Entry
- Anabta, Welcome to Palestine
- Survey of Western Palestine, Map 11: IAA, Wikimedia commons