Anabta

El nom deriva probablement de la paraula enabta, que vol dir «raïm» o «baia» en arameu jueu i siríac.^[3] S'ha trobat moltes premses de raïm als turons al voltant del municipi.^[2]

Durant el domini romà i romà d'Orient Anabta era una vila samaritana.^[4] Una tradició connecta la vila amb Dositeu, un líder religiós samarità actiu probablement en el segle I aC.^[5] El cronista samarità Abu-l-Fat·h (segle xiv) esmena que Dositeu va morir de fam des després d'anar a una cova que hi havia a 'Anbata per tal de guanyar saviesa.^[6] Es diu que algunes de les oliveres d'Anabta daten de l'època de l'Imperi Romà.

Segons el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund el lloc sembla "antic",^[7] i s'hi ha trobat tombes tallades a la roca i una cisterna d'aigua.^[8][9]

Durant el regnat del soldà mameluc Bàybars al-Bunduqdarí en el segle xiii, Anabta va servir com a punt central de parada per proveir als exèrcits musulmans que lluitaven contra les incursions de croats i mongols. El lloc va ser escollit perquè era relativament fàcil de protegir considerat com àrea enclavada entre dos grans turons.^[2]

Durant l'Imperi Otomà Anabta fou integrada en els registres fiscals otomans de 1596 com a part de la nàhiya de Jabal Sami al liwà de Nablus. Tenia una població de 55 llars musulmanes que pagaven impostos sobre el blat, l'ordi, collites d'estiu, olives, cabres o ruscs, i premses per raïm i olives.^[10]

En 1852 l'erudit estatunidenc Edward Robinson va visitar la vila. La va descriure com «àmplia i ben construïda», amb dos molins d'aigua pel corrent. Hi havia molts camells, ja que la ciutat estava en el camí de camells de Nablus a Ramleh.^[11] En 1882 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund la descriu com una vila de grandària moderada, en una vall, envoltada d'oliveres. hi havia un molí.^[7] Una porció del centre de la vila era usada pel ferrocarril de Hejaz, paral·lel al carrer principal.^[2]

El primer consell local d'Anabta fou establert en 1921 durant el Mandat Britànic de Palestina.^[12] En el tiroteig de Tulkarem de 1936, la nit del 5 d'abril de 1936, un preludi de la gran revolta àrab, uns 20 vehicles que viatjaven per la carretera d'Anabta van ser detinguts en un control viari construït per a aquest fi pels vilatans armats, i obligats a lliurar les armes i diners en efectiu. Tres conductors jueus van ser separats dels conductors tirotejats, dos van morir de les feridess, el tercer van sobreviure.^[13][14] En juny un atac d'irregulars àrabs contra un bus civil va derivar en la batalla d'Anabta, una lluita breu però intensa entre militants àrabs i l'exèrcit britànics que va implicar atacs aeris contra els combatents àrabs.^[15] El 12 d'octubre de 1936, quan s'aturà la rebel·lió, un reporter de the Daily Telegraph va descriure la vila durant la seva visita i va dir: "Anabta, escenari de nombroses topades entre soldats britànics i àrabs, era l'únic indret pels que he passat on el habitants mostren truculència".^[16]

En 1954, sota domini jordà, Anabta esdevé consell municipal.^[2]

Després de la Guerra dels Sis Dies en 1967, Anabta esdevé part dels Territoris Ocupats per Israel, i segons una font de 1968, va experimentar un gran desenvolupament i va aconseguir l'estatut de consell local.^[17] Segons el Ministre de Defensa d'Israel, la vila està connectada a la xarxa elèctrica israeliana.^[18]

Anabta es troba al límit del'Àrea A del districte de Tulkarm, segons les divisions administratives dels Acords d'Oslo de 1993, el que vol dir que la ciutat esdevé sota jurisdicció total, civil i militar de l'Autoritat Nacional Palestina.

Anabta es troba a 19 kilòmetres a l'oest de Nablus i a 9 kilòmetres a l'est de Tulkarm. Limita al nord amb Kafr Rumman, al sud amb Kafr al-Labad, a l'est amb Ramin i al nord-oest amb Bal'a. Es troba a una altura de 150 metres sobre el nivell del mar.^[2][19] Envoltada de turons per tots costats, una petita vall travessa el centre del poble.^[2] Té una àrea urbana d'uns 1.300 dúnams. la majoria de les seves terres exteriors són plantades amb figueres, oliveres i ametllers o cobertes de bosc. L'aigua és proporcionada per cinc deus subterrànies, amb distribució supervisada per les autoritats municipals.^[20] L'assentament israelià d'Einav està situat al sud-est de la vila i a l'entrada oriental del municipi hi ha un punt de control israelià.^[21]

Segons un visitant de 1870 tenia una població estimada de 1.800 habitants.^[22] Segons el cens de Palestina de 1922, Anabta tenia 1.606 musulmans.^[23] En el cens de Palestina de 1931, la població combinada d'Anabta, Iktaba i Nur ash Shams era de 2.498 habitants; 2,457 musulmans, 34 cristians i 1 drus vivint en 502 cases.^[24] En 1945, la població combinada d'Anabta i Iktaba era de 3,120.^[25][26] Entre 1922 i 1947, la població es va incrementar en un 110%.^[27]

En 1967, la població era de 3.400, augmentà a 5.700 en 1987 i a 8.300 en 2009.^[20]

Els residents d'Anabta pertanyen a dos clans, 'Amr i Al-Jetawi. Aquestes famílies són dividides en petites famílies.^[28] Anabta també aplega una població significativa de palestins originaris de Gaza que no estan classificats entre les famílies.

• Rami Hamdal·la, Primer Ministre de Palestina^[29][30] i president de la Universitat Nacional An-Najah^[31]
• Ibrahim Nassar, polític palestí i líder de la Gran Revolta àrab de 1936-1939 al mandat de Palestina
• Samiha Khalil, antiga candidata presidencial palestina.