Ana Barceló Chico

Llicenciada en dret per la Universitat de València, Barceló ha exercit d'advocada entre 1983 i 2002 als partits judicials d'Elda, Elx, Almansa i Alacant i va ser professora en l'Escola de Pràctica Jurídica de la Universitat d'Alacant (2000-2001).

Políticament milita al Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i esdevingué alcaldessa del seu municipi per primera vegada a les eleccions locals de 2003 per majora absoluta, revalidant-la a les de 2007 cosa que no va ocórrer el 2011.^[2] Barceló continuà al consistori de Saix com a cap de l'oposició fins que renuncià a l'acta de regidora el maig de 2012 per tal de centrar la seua acció política com a diputada a les Corts Valencianes on aleshores ocupava la presidència del Grup Parlamentari Socialista i com a vicesecretària de Política Autonòmica a l'executiva nacional del PSPV que encapçala Ximo Puig.^[3]

Ana Barceló ha estat presidenta de la Comissió d'Igualtat de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies des de 2005 i secretària de la Comissió d'Hisenda de Federació Valenciana de Municipis i Províncies entre 2003 i 2004. El 2008 accedí a la Secretaria General del PSPV provincial d'Alacant al congrés constituent amb més del 80% de suport^[4] siguent substituït pel regidor aspenc David Cerdán al següent congrés provincial celebrat el 2012.^[5]

Barceló també ha estat diputada a les Corts Valencianes per la circumscripció d'Alacant a les legislatures VIII, IX i X, que van des de 2011 a 2023. El setembre de 2014 fou elegida Vicepresidenta segona de les Corts després de la renúncia de l'anterior, el també socialista Ángel Luna, triat Síndic adjunt de Greuges.^[6] Barceló fou substituïda en la presidència del grup parlamentari socialista pel diputat Jorge Alarte, exsecretari general del PSPV.^[7] També va ser la síndica-portaveu del Grup Socialista des del maig de 2022 fins al final de legislatura (2023).

Ana Barceló accedeix a la conselleria de Sanitat al juny de 2018 quan l'anterior consellera Carmen Montón és nomenada Ministra de Sanitat al govern espanyol de Pedro Sánchez.^[8] El president de la Generalitat Ximo Puig va tornar a confiar amb ella en el segon govern del Botànic al juny de 2019.^[9]

El seu mandat es va caracteritzar pel procés de reversió de diversos hospitals construïts durant l'etapa dels governs Partit Popular (PP) amb un sistema de construcció pública i gestió privada conegut amb el nom de Model Alzira. Aquest procés, iniciat amb l'anterior consellera Montón, va engegar el retorn a mans públiques de la concessió sanitària d'hospitals i departaments sanitaris com el de l'Hospital d'Alzira (Ribera Alta) -del qui pren el nom del model de gestió del PP-, Torrevella (Baix Segura) o Dénia (Marina Alta).^[10]

L'esclat de la pandèmia de Covid-19 el març de 2020 situà a la consellera Barceló en el centre de la gestió política al País Valencià com a màxima responsable del sistema de salut pública.Les peticions de dimissió per part de l'oposició política, del personal sanitari i sociosanitari o de la població en general van ser contínues des de l'aparició del virus. De fet, la justícia va condemnar la conselleria per no protegir el personal i per discriminar la sanitat privada.^[11]

L'abril de 2022, en el marc de la remodelació del Consell de la Generalitat desencadenada per la dimissió de l'aleshores síndic-portaveu del PSPV a les Corts Manuel Mata, el president Ximo Puig decideix situar a Barceló al capdavant del grup parlamentari.^[12]

L'aposta del PSPV per a recuperar l'alcaldia de la ciutat d'Alacant a les eleccions municipals de 2023 va recaure en l'ex-consellera Barceló per la popularitat rebuda durant els mesos de pandèmia quan la seua gestió va estar ben valorada i amb molta exposició pública.^[13] El partit socialista no va aconseguir tombar el govern del PP encapçalat per Luis Barcala i Ana Barceló va esdevenir regidora i cap de l'oposició al consistori alacantí.^[14]