Alismatals
Les alismatals (Alismatales) són un ordre de plantes angiospermes. L'actual sistema APG IV de classificació de les angiospermes situa aquest ordre dins del clade de les monocotiledònies (monocots) i s'hi inclouen 14 famílies[1] i més de 4.500 espècies agrupades en més de 150 gèneres[2] amb una distribució cosmopolita.
Alismatales  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Subregne | Viridiplantae |
| Ordre | Alismatales Bercht. i J.Presl, 1820 |
| Nomenclatura | |
| Exautor | R.Br. |
.svg){kind=icon}
La majoria de les famílies són formades per plantes herbàcies que habitualment es troben en ambients aquàtics. Les flors es disposen de manera habitual en inflorescències i a les llavors madures manca l'endosperma.
Espècies
La família de les aràcies és amb molta diferència la més nombrosa dins de l'ordre de les alismatals, consta de 140 gèneres[3] que agrupen més de 4000 espècies de plantes terrestres i aquàtiques caracteritzades per la seva inflorescència en espàdix. Algunes espècies d'aquesta família tenen importància econòmica com a plantes ornamentals,[4] se'n poden citar els gèneres Anthurium,[5] Caladium,[6] Monstera,[7] i Philodendron[8] amb espècies molt apreciades per les seves fulles, també es poden destacar la dieffenbàquia (Dieffenbachia seguine) molt popular com a planta d'interior [9] o el conegut i popular potos[10] (Epipremnum aureum). D'altra banda, cal citar el taro (Colocasia esculenta) que es conrea a les zones tropicals per a l'alimentació humana i la del bestiar.
La família de les alismatàcies compta amb 18 gèneres[11] que agrupen poc més d'un centenar d'espècies de plantes aquàtiques.[12]
Les aponogetonàcies són una família monotípica (amb un únic gènere)[13] amb una sixantena d'espècies[14] de plantes aquàtiques.[4] Algunes espècies com Aponogeton distachyos tenen usos ornamentals als jardins[15] i d'altres, que viuen completament submergides com ara Aponogeton boivinianus o Aponogeton madagascariensis, als aquaris.[4]
La família de les hidrocaritàcies està formada per més d'un centenar d'espècies agrupades en 14 gèneres[16] de plantes aquàtiques. Algunes espècies com Vallisneria americana són utilitzades en aquaris.[17]
Les potamogetonàcies són una família d'un centenar d'espècies de plantes aquàtiques agrupades en cinc gèneres. Algunes són utilitzades com a plantes d'aquari.[4] La resta de famílies són força petites, cinc d'elles, butomàcies, Maundiaceae, posidoniàcies, ruppiàcies i Scheuchzeriaceae són monotípiques.
Taxonomia
A la classificació del vigent sistema APG IV (2016), dins de l'ordre de les alismatals hi ha les 14 famílies següents:[18]
- Alismataceae Vent. (1799) - alismatàcies
- Aponogetonaceae J.Agardh (1858) - aponogetonàcies
- Araceae Juss. (1789) - aràcies
- Butomaceae Mirb. (1804) - butomàcies
- Cymodoceaceae N.Taylor (1909) - cimodoceàcies
- Hydrocharitaceae Juss. (1789) - hidrocaritàcies
- Juncaginaceae Rich. (1808)) - juncaginàcies
- Maundiaceae Nakai (1943)
- Posidoniaceae Hutch. (1934) - posidoniàcies
- Potamogetonaceae Rchb. (1828) - potamogetonàcies
- Ruppiaceae Horan. (1834) - ruppiàcies
- Scheuchzeriaceae F.Rudolphi (1830)
- Tofieldiaceae Takht. (1995) - tofieldiàcies
- Zosteraceae Dumort. (1829) - zosteràcies
Pel que fa a la tercera versió de la classificació APG hi el canvi de la inclusió de la família Maundiaceae.[19]
Història taxonòmica
Classificació APG
APG I
A la classificació filogenètica APG I (1998), l'ordre de les alismatals, situat dins del clade de les monocotiledònies, comprenia les 14 famílies següents:[20]
- Alismataceae
- Aponogetonaceae
- Araceae
- Butomaceae
- Cymodoceaceae
- Hydrocharitaceae
- Juncaginaceae
- Limnocharitaceae
- Posidoniaceae
- Potamogetonaceae
- Ruppiaceae
- Scheuchzeriaceae
- Tofieldiaceae
- Zosteraceae
El gran canvi que s'ha produït respecte a sistemes de classificació anteriors fou la inclusió de la família de les aràcies (Araceae).[21] Amb aquesta inclusió l'ordre va augmentar considerablement en nombre d'espècies atès que aquesta família compta amb uns 140 de gèneres,[3] el que suposa més de quatre milers d'espècies, mentre la resta de famílies conjuntament no arriben a 500 espècies.
APG II
A la segona versió del sistema de classificació APG, APG II (2003), aquest ordre no va patir cap canvi respecte a la versió anterior.[22]
APG III
A la tercera versió del sistema de classificació APG, APG III (2009), l'orde es queda amb 13 famílies a causa de la integració de les espècies de la família Limnocharitaceae dins de les alismatàcies.[23]
Classificació clàssica
Cronquist
A la classificació Cronquist (1981) hi havia tres famílies:[24]
- Butomaceae
- Limnocharitaceae (actualment integrada dins de les alismatàcies)
- Alismataceae
Referències
Bibliografia
- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, maig 2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- The Angiosperm Phylogeny Group «An Ordinal Classification for the Families of Flowering Plants.». Annals of the Missouri Botanical Garden, vol. 85, n. 4, 1998, pàg. 540. DOI: 10.2307/2992015.
