Aleksandr Vesselovski
Eines
General
Imprimeix/exporta
En altres projectes
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 4 febrer 1838 (Julià) ![]() Moscou ![]() |
Mort | 10 octubre 1906 (Julià) ![]() Sant Petersburg ![]() |
Sepultura | Cementiri de Novodévitxi, Sant Petersburg ![]() |
Dades personals | |
Formació | Facultat d'Història i Filologia de la Universitat de Moscou ![]() |
Director de tesi | Fyodor Buslaev (en) ![]() ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Ciència de la literatura i literatura italiana ![]() |
Ocupació | filòleg, historiador de la literatura, comparative literature academic (en) ![]() ![]() |
Ocupador | Universitat Imperial de Moscou Universitat Imperial de Sant Petersburg Cursos Bestuzhev ![]() |
Membre de | |
Professors | Fyodor Buslaev (en) ![]() ![]() |
Obra | |
Estudiant doctoral | N. K. Kozmin (en) ![]() ![]() ![]() |
Família | |
Germans | Aleksey Veselovsky (en) ![]() ![]() |
Premis |
Aleksandr Nikolàievitx Vesselovski —rus: Алекса́ндр Никола́евич Весело́вский, també transcrit Alexander Vesselovsky— (Moscou, 16 de febrer de 1838 - Sant Petersburg, 23 d'octubre de 1906) fou un lingüista i teòric literari rus que va establir les bases dels estudis de Literatura Comparada.
Fill d'un general, va tenir com a tutor a Fiódor Busláev, i va estudiar a la Universitat Estatal de Moscou de 1854 a 1858. Després d'una breu estada a Espanya en qualitat de tutor del fill de l'ambaixador rus, Vesselovski va continuar la seva educació amb Heymann Steinthal a Berlín i Praga, i va passar tres anys treballant en biblioteques italianes. Al seu retorn a Rússia, va ser professor a Moscou i Sant Petersburg i va ser triat membre de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg el 1876.
Els primers estudis de Vesselovski en literatura medieval italiana el van portar a pensar que moltes trames i figures literàries van ser portades a Europa des d'Orient a través de l'Imperi Romà d'Orient. Examinant la literatura des del punt de vista genètic, Aleksandr Vesselovski i el seu germà Aleksei (1843-1918) van intentar construir una teoria totalitzadora sobre l'origen i desenvolupament de la poesia. El 1899, el més gran dels germans va argumentar que «la font i arrel sincrètica dels gèneres poètics» pot ser rastrejada fins als jocs populars ritualitzats i els càntics folklòrics.[1]
A la Unió Soviètica, Vesselovski i els seus seguidors van ser criticats per la seva «etnografisme», que permetia a l'«estudi de les fonts créixer fins a un grau d'hipertròfia, i que dissol, per tant, el caràcter específic del treball literari en una col·lecció d'influències».[2]
Els formalistes de Sant Petersburg van compartir a grans trets una visió crítica de la teoria de Vesselovski, encara que s'ha suggerit que la doctrina de Vesselovski va ser en realitat un punt a partir del qual van evolucionar «de manera lineal, si bé polèmica».[3]
Encara que el seu treball ha estat generalment oblidat pels investigadors occidentals (probablement per la manca de traduccions), Vesselovski ha estat considerat com «un dels estudiosos més instruïts i originals que ha donat Rusia»[4] i «el representant més significatiu dels estudis comparatistes en l'acadèmia russa i europea del segle XIX».[5]