Albert Hill

atleta anglès

Albert Hill (Tooting, 24 de març de 1889 - London, 8 de gener de 1969) va ser un atleta anglès que va competir durant la dècada de 1920. Especialista en proves mig fons, en el seu palmarès destaquen tres medalles olímpiques.

Infotaula de personaAlbert Hill

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 març 1889 Modifica el valor a Wikidata
Tooting (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 gener 1969 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
London (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada178 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómigfondista, atleta Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivacursa de mitjana distància Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1920Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 Modifica el valor a Wikidata

Olympics.com: albert-hill Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Jocs Olímpics Anells olímpics
Competint per Regne Unit Regne Unit
Atletisme
OrAnvers 1920800 metres
OrAnvers 19201.500 metres
PlataAnvers 19203.000 metres per equips

Hill va començar com un corredor de fons, guanyant els campionats britànics AAA de més de 4 milles el 1910. Durant la Primera Guerra Mundial va lluitar amb la Royal Flying Corps a França. Fou després de la guerra quan va fer el pas a les curses de mig fons. Entrenat per Sam Mussabini (entrenador dels 100 metres de Reggie Walker i Harold Abrahams), va guanyar el campionats AAA de 1919 de les 880 iardes i de la milla, alhora que igualava el rècord britànic de la milla amb un temps de 4' 16.8". En un primer moment no fou seleccionat per participar en els Jocs Olímpics de 1920 perquè els dirigents el consideraven massa gran, amb 31 anys. Finalment sí que va disputar els Jocs d'Anvers, on disputà tres proves del programa d'atletisme. En els 800 i 1.500 metres guanyà la medalla d'or; mentre en els 3.000 metres per equips guanyà la de plata, fent equip amb Charles Blewitt i William Seagrove.[1]

Hill va guanyar el campionat de l'AAA de la milla el 1921, establint un nou rècord britànic amb un temps de 4' 13". Es va retirar el 1921 i passà a exercir d'entrenador, sent el seu millor alumne Sydney Wooderson. Poc després de la Segona Guerra Mundial va emigrar al Canadà, on va morir el 1969.[1]

El 2010 fou incorporat al Saló de la Fama d'Atletisme d'Anglaterra.

Millors marques

Bibliografia

  • Nelson, Cordner and Quercentani, Roberto (1985): The Milers
  • Watman, Mel (1981): Encyclopedia of Track and Field Athletics
  • Peter Matthews & Ian Buchanan (1995): All-Time Greats of British & Irish Sport

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio