Aitana Sánchez-Gijón

El seu pare, Ángel Sánchez-Gijón Martínez (1934-2007) va ser catedràtic d'història i traductor espanyol i la seva mare, Fiorella de Angelis, professora italiana de matemàtiques.^[1] Té un germà petit, Eloy, que és músic.^[2]El seu nom va ser pres d'Aitana, la filla de Rafael Alberti (qui li va dedicar un poema, "Aitana, niña nueva") i de María Teresa León, i va ser aquesta filla la seva padrina de baptisme. També és cosina de Pablo Carbonell.

Va debutar en televisió en la sèrie Segunda enseñanza, de Pedro Masó, amb setze anys. Després va fer petits papers al teatre (La gran pirueta, 1986, de José Luis Alonso de Santos) i al cinema, fins que va arribar la pel·lícula que la va donar a conèixer, Bajarse al moro, de Fernando Colomo (1988). El seu primer paper protagonista va ser a Vientos de cólera de Pedro de la Sota, que li va valer el premi Paco Rabal a la millor actriu en la Setmana del Cinema Espanyol de Múrcia.

Una carrera que es va veure consolidada nacional i internacionalment en la dècada dels noranta amb treballs com a Boca a boca, de Manuel Gómez Pereira; El pájaro de la felicidad, de Pilar Miró; o Celos, de Vicente Aranda, entre altres. Anys després van anar-se sumant títols a la llista com Un paseo por las nubes, d'Alfonso Arau; La camarera del Titanic, de Bigas Lluna; o Volaverunt, paper que la va alçar amb el premi a la millor actriu en el Festival de Cinema de Sant Sebastià.

El 1999 va ser nomenada presidenta de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya substituint José Luis Borau. El 1995 va ser sens dubte el seu any més prolífic, en tenir en cartellera quatre pel·lícules i una sèrie de televisió: Baltasar el castrado, Boca a boca, La ley de la frontera, Un paseo por las nubes amb Keanu Reeves i La regenta, a més d'estrenar l'obra de teatre La gata sobre el tejado de zinc, de Tennessee Williams, al costat de Carmelo Gómez, que seria substituït més tard per Toni Cantó. Ha repetit amb Carmelo Gómez, a La carta esférica, pel·lícula d'Imanol Uribe segons una novel·la d'Arturo Pérez-Reverte i a Oviedo Express.

Des de la dècada de 1990 té la seva pròpia companyia de teatre denominada Strion.^[3] En l'àmbit televisiu, destaquen les seves interpretacions a les sèries La Regenta i La viuda valenciana, ambdues de TVE, i el seu paper de Donya Blanca a Velvet, sèrie d'Antena 3.

Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià

Premis Còndor de Plata

Fotogramas de Plata

Unió d'Actors

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics^[5]

Festival Solidari de Cinema Espanyol de Càceres

Premis Max

Premis Ceres

Altres

• Premi Francisco Rabal a la millor actriu per Viento de cólera (1998).
• Premi ACE (Nova York) a la millor actriu per Boca a boca (1997).
• Premi Barcelona a la millor actriu per El maquinista (2004).
• Medalla d'Or de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya (2015).^[6]
• Nominada als premis Valle Inclán de teatre per Cruel y tierno (2006).
• Nominada als premis Valle Inclán de teatre per Un dios salvaje (2008).
• Nominada als premis Valle Inclán de teatre per Santo (2011).
• Nominada als premis Valle Inclán de teatre per La chunga (2013).
• Guanyadora dels premis Valle Inclán de teatre per Medea (2015).
• Nominada als premis Mayte (1993)
• Nominada als premis Mayte (2002)
• Nominada als premis Mayte per Un dios salvajee (2008).
• Nominada als premis Ercilla de teatre com a millor intèrpret femenina per Un dios salvaje (2009).
• Guanyadora en els premis Ercilla de Teatre com a millor intèrpret femenina per Medea (2015).
• Medalla d'Or de l'Acadèmia de Cinema (2015)
• Premio Ciutat de Huelva del Festival Iberoamericà de Huelva per la seva trajectòria professional (2015)