A Farewell to Arms | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Charles Vidor |
Protagonistes | |
Director artístic | Alfred Junge |
Producció | David O. Selznick |
Dissenyador de producció | Alfred Junge |
Guió | Ben Hecht adaptació de la novel·la de : Ernest Hemingway |
Música | Mario Nascimbene |
Fotografia | Oswald Morris Piero Portalupi |
Vestuari | Veniero Colasanti i John Moore |
Productora | David O. Selznick |
Distribuïdor | 20th Century Fox |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 1957 |
Durada | 152 min. |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Color | en color |
Format | 2.35:1 |
Descripció | |
Basat en | Un adeu a les armes |
Gènere | Drama |
Tema | Primera Guerra Mundial, morir, amor romàntic i deserció militar |
Lloc de la narració | Itàlia |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
Adeu a les armes (original: A Farewell to Arms) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Charles Vidor, estrenada el 1957 i doblada al català.[1]
El 1917 la Primera Guerra Mundial viu un any decisiu. En el front, la infermera britànica Catherine Bakley s'enamora del tinent estatunidenc Frederic Henry. Derrotat a Caporetto, l'exèrcit italià retrocedeix.
És l'última gran producció de David O. Selznick, adaptació de la novel·la de Hemingway i que ja havia conegut dues versions anteriorment, el 1932: Adeu a les armes dirigida per Frank Borzage, amb Gary Cooper i Helen Hayes; i el 1951 (Michael Curtis). Aquest remake havia de ser dirigit per John Huston, que es va enfrontar amb Selznick, i va ser substituït per Charles Vidor, més sumís amb el productor. El resultat va ser fluix i un gran fracàs comercial, que va acabar amb la carrera del productor d'Allò que el vent s'endugué[2]