Acords de Sykes-Picot
Els acords de Sykes-Picot de 1916, oficialment coneguts com l'acord d'Àsia Menor, fou un acord secret entre els governs de França i la Gran Bretanya[1] amb el consentiment de l'Imperi Rus, que definí les seves esferes d'influència i control en l'Orient Mitjà si la Triple Entesa tenia èxit derrotant l'Imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial. La negociació del tractat es va produir entre novembre de 1915 i març de 1916, i l'acord es va signar el 16 maig de 1916. La declaració Balfour de 1917 mostrà el suport britànic a la creació de la «casa nacional jueva» a Palestina.[2]
| |||
| Tipus | tractat internacional  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Mark Sykes i François Georges-Picot | ||
| Vigència | 16 maig 1916 - | ||
| Data | 16 maig 1916 | ||
| Signatari | |||
Els termes van ser negociats pel diplomàtic francès François Georges-Picot i el britànic sir Mark Sykes. L'acord divideix efectivament les províncies àrabs de l'Imperi Otomà fora de la península aràbiga en àrees de futur control o influència britànica i francesa. La Gran Bretanya es va assignar el control de les àrees que comprenen aproximadament la franja costanera entre el mar i el riu Jordà, Jordània, el sud de l'Iraq, i una petita àrea que inclou els ports d'Haifa i Acre per permetre l'accés a la Mediterrània. França es va assignar el control del sud-est de Turquia, el nord de l'Iraq, Síria i el Líban.[3] Rússia va aconseguir Istanbul, els estrets turcs i els vilayets armenis otomans. Els poders eren lliures de decidir sobre les fronteres estatals dins d'aquestes àrees. El govern tsarista de Rússia era una part menor en l'acord Sykes-Picot, i arran de la Revolució d'Octubre de 1917 els bolxevics van exposar l'acord.[4]
Els termes principals de l'acord van ser reafirmats per la Conferència de San Remo del 19 al 26 d'abril de 1920 i els mandats ratificats pel Consell de la Lliga de les Nacions el 24 juliol de 1922.
Referències
