Acadèmia d'Esperanto

Segons els seus estatuts, els membres són escollits per un període de 9 anys i es renoven per terços cada 3 anys. Des de febrer de 2019 l'Acadèmia d'Esperanto està formada per 44 membres i 11 corresponents. Entre els primers, hi ha el politòleg català Xavier Alcalde, el psicopedagog italià Renato Corsetti, el lexicògraf indi i membre honorífic de la societat lingüística dels Estats Units Probal Dasgupta, l'especialista rus en història de la filosofia Nikolao Gudskov,^[1] el lingüista finès Jouko Lindstedt, l'escriptora anglesa Anna Löwenstein, l'hispanista noruec Otto Prytz,^[2] el químic cubà Orlando E. Raola,^[3] l'astrobiòleg israelià Amri Wandel,^[4] l'expert en fonètica i expresident de l'Associació Fonètica Internacional John C. Wells^[5] i el músic suec Bertilo Wennergren. Entre els corresponents hi ha Federico Gobbo de la universitat d'Amsterdam, Ingrid Maier de la universitat d'Uppsala i Esther Schor de la universitat de Princeton.^[6]

Abans de la Guerra Civil espanyola hi va haver diversos catalans membres del Comitè Lingüístic o de l'Acadèmia d'Esperanto, com Alfons Sabadell, Delfí Dalmau, Jacint Bremon Masgrau, Frederic Pujulà i Vallès o els germans Josep i Jaume Grau Casas, així com el valencià Vicente Inglada Ors.

Té, com a òrgans oficials:

• Oficialaj Informoj de la Akademio de Esperanto
• Oficiala Bulteno de la Akademio de Esperanto