Mimosa comuna

És un arbre perenne de creixement ràpid que pot arribar als 12 metres d'alçada. Presenta una escorça grisenca o blanca, molt ramificat, i s'utilitza sovint en jardineria com a planta ornamental. Branques anguloses, pubescents. Fulles bipinnades d'1 a 12 cm (en algunes ocasions 17 cm) de llargada, i 1-11 cm d'amplada, cadascuna d'elles dividida en 25-40 parells de folíols, amb el fus glabre i l'abaxial tomentós. Té un creixement ràpid però rarament excedeix els 30 anys. Floreix al gener i al març. Inflorescència en glomèrul globós amb més de 25 flors, les quals fan molta olor. Peduncles pubescents. Es multiplica per llavors.

• 
  Plàntules
• 
  Aspecte de les flors amb els glomeruls
• 
  Aspecte d'un gra de pol·len sota el microscopi
• 
  Fruits
• 
  Llavors

Va ser descrita per Johann Heinrich Friedrich Link al segon volum del seu llibre Enumeratio Plantarum Horti Regii Berolinensis Altera el 1822.^[5][6] El nom genèric prové del grec ακακία (akakia), que va ser atorgat pel botànic grec Pedanius Dioscorides (A.C. 90-40) a l'arbre medicinal A. nilotica al seu llibre De Materia Medica.^[7] El nom deriva de la paraula grega ακις (akis, "espines").^[8] i l'epítet dealbata prové del llatí i significa «blanquejat».

Existeixen dues subespècies:^[9]

• A. dealbata dealbata: Altituds baixes a moderades. Arbres de fins a 30 m; fulles en la seva majoria de 5–12 cm de llarg.
• A. dealbata subalpina Tindale & Kodela: Grans altituds a les muntanyes Snowy. Arbust de fins a 5 m (rarament 10 m) d'alt; fulles principalment entre 1,5 i 8,5 cm de llarg.

És originària d'Austràlia i Tasmània. Actualment s'ha estès arreu del planeta, fins a altituds de 1.000 msnm.

A causa del seu potencial colonitzador constitueix una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, i se'l va catalogar al Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores el 2011. El Reial Decret prohibeix la seva introducció al medi natural, possessió, transport, tràfic i comerç.^[10] Sobretot les zones que han patit d'incendis forestals són sensibles a una colonització massiva per mimosa.^[11] És una espècie molt problemàtica, tot i encara no s'ha estudiat per què l'espècie ben naturalitzada a Catalunya hi té un potencial menys invasor com per exemple a Galícia.^[12]

Abans de ser considerada com espècie invasora, fora del seu hàbitat natural, era plantats a parcs, carrers, passeigs, tot i que el seu ús més estès és la jardineria pel color i quantitat de les seves flors, que donen conjunts de gran bellesa. Es cultiva com a fixador de terrenys i per la goma que s'obté del seu tronc d'alt contingut en tanins. També se n'obtenen productes químics, farratge, usos domèstics, maneig ambiental, fibra, aliments, begudes, i fusta.