457 aC
any
L'any 457 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana es coneixia com l'Any del consolat de Pulvil i Augurí o Cincinat i Vibulà o, de vegades, any 297 Ab urbe condita o de la fundació de Roma. La denominació 457 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 457 aC (cdlvii aC) |
| Islàmic | 1112 aH – 1111 aH |
| Xinès | 2240 – 2241 |
| Hebreu | 3304 – 3305 |
| Calendaris hindús | -401 – -400 (Vikram Samvat) 2645 – 2646 (Kali Yuga) |
| Persa | 1078 BP – 1077 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -206 |
| Ab urbe condita | 297 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 480 aC 470 aC 460 aC - 450 aC - 440 aC 430 aC 420 aC | |
| Anys | |
| 460 aC 459 aC 458 aC - 457 aC - 456 aC 455 aC 454 aC | |
Esdeveniments
Grècia
- Batalla de Tànagra. Va ser un enfrontament important entre Atenes i Esparta al principi de la Primera Guerra del Peloponnès. Els atenesos havien començat l'ampliació de la Muralla llarga. Un exèrcit espartà va vèncer l'exèrcit atenès mentre intentaven impedir-ne la construcció, però el treball en els murs va continuar i van ser acabats poc després de la batalla. Els atenesos eren dirigits per Mirònides i tenien una força de 14.000 soldats. Els espartans tenien per cap l'estrateg Nicomedes, amb un total d'11.500 soldats.[2]
- A la tardor, els atenesos, sota comandament de Mirònides, derroten als beocis i als tebans a Enòfita i obtenen el control de Beòcia i la Fòcida, excepte Tebes.[3]
- Els zeugites, pagesos que havien obtingut la ciutadania pe¡r les lleis de Soló, van poder accedir a l'arcontat, o govern de la ciutat.[2]
- Probablement aquest any, Cimó d'Atenes va ser condemnat a l'ostracisme, després de la batalla de Tanagra.[4]
República Romana
- A Roma van ser elegits cònsols Gai Horaci Pulvil i Quint Minuci Esquilí Augurí.[5] Esquilí Augurí va dirigir la guerra contra els sabins, però no va poder fer més que assolar les seves terres, ja que els sabins es tancaven a les seves ciutats fortificades.[6] Horaci Pulvil va lluitar contra els eques als que va derrotar destruint Corbió.[7]