209 aC
any
El 209 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Berrugós i Flac (o també any 545 Ab urbe condita). L'ús del nom «209 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 209 aC (ccix aC) |
| Islàmic | 856 aH – 855 aH |
| Xinès | 2488 – 2489 |
| Hebreu | 3552 – 3553 |
| Calendaris hindús | -153 – -152 (Vikram Samvat) 2893 – 2894 (Kali Yuga) |
| Persa | 830 BP – 829 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 42 |
| Ab urbe condita | 545 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 230 aC 220 aC 210 aC - 200 aC - 190 aC 180 aC 170 aC | |
| Anys | |
| 212 aC 211 aC 210 aC - 209 aC - 208 aC 207 aC 206 aC | |
Esdeveniments
Imperi selèucida
- Artàban I de Pàrtia sofreix la invasió del selèucida Antíoc el gran, que fa una brillant campanya militar a Pàrtia, ocupa la capital Hecatòmpilos. Artàban és derrotat al mont Labos, i Antíoc entra a Hircània on ocupa Tàmbrax i organitza un setge a Sírinx. Això obliga a Artàban a demanar la pau i respectar l'autoritat del rei selèucida.[2]
Antiga Grècia
- Filopemen, general i polític grec, acompanya a Filip V de Macedònia a una expedició contra Elis, i en una batalla mata de pròpia mà al comandant d'Elis, Demofant.[3]
República Romana
- Aquest any són elegits cònsols Quint Fabi Màxim Berrugós i Quint Fulvi Flac.[4]
- Fulvi Flac, cònsol per quarta vegada, rep les províncies de Lucània i Bruttium. Se li sotmeten els hirpins, lucans i volcians als que tracta amb benevolència.[5]
- Màxim Berrugós, cònsol per cinquena vegada, rep aquest any el títol hereditari de Fabii Maximi Princeps senatus. Reconquereix Tàrent, que havia ocupat Hanníbal tres anys abans i on els romans encara resistien a la ciutadella. Quan el seu governador Marc Livi Macat va considerar temps després que havia tingut bona part del mèrit en la reconquesta, Fabi li respon: «Cert, com que tu no l'havies perdut mai, jo no vaig haver-la de recuperar». El botí fet a la ciutat el dona als soldats i quan algú pregunta si s'havien d'enviar a Roma les estàtues colossals dels déus i les pintures, diu: «No, deixem als tarentins els seus déus enutjats». No obstant, agafa una estàtua d'Hèrcules, el mític ancestre dels Fabis, i la col·loca al Capitoli.[6]
- Batalla d'Asculum, entre l'exèrcit cartaginès dirigit per Hanníbal i una força romana comandada per Marc Claudi Marcel. La batalla té un resultat indecís, i els dos bàndols perden molts homes, fins a 14.000, segons Titus Livi.[7]
Hispània
- Des del seu quarter general a Tarraco (Tarragona), Publi Corneli Escipió Africà, el comandant romà a Hispània, llança un assalt combinat] a la ciutat cartaginesa de Cartago Nova on arriba a marxes forçades per terra, mentre el general Gai Leli bloqueja el port. En només sis dies, a la batalla de Cartago Nova, captura la ciutat. Escipió aconsegueix l'accés als magatzems, i obté subministraments abundants, ostatges, les mines de plata locals, un port esplèndid i una base per poder avançar més cap al sud.[8]
- Mandoni i Indíbil, dos destacats caps ilergets fins llavors fidels als cartaginesos es passen als romans.[9]
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 209 aC